TECNOLOGIA I ENERGIA
JORDI SABATÉ

Patacada nuclear de Toshiba amb epicentre als EUA

Després de revelar unes pèrdues de més de 6.300 milions de dòlars i que dimitís el seu president, la multinacional japonesa es veu obligada a vendre la seva divisió de xips per no fer fallida

Patacada nuclear  de Toshiba amb epicentre als EUA / I.V. Zoom

L’escena de la setmana passada va ser dantesca: Toshiba, una multinacional japonesa amb 80 anys d’antiguitat i una forta presència en els mercats tant de l’energia com de l’electrònica de consum, gairebé mor d’un infart després que es filtrés que té unes pèrdues totals de més de 6.000 milions de dòlars pels problemes derivats de la seva divisió de construcció de centrals nuclears, especialment en sòl nord-americà.

La companyia no ha arribat a presentar els resultats públicament, segons el Financial Times a causa de les denúncies d’un antic accionista de Stone & Webster, una filial de Westinghouse, que és filial de Toshiba. L’antic accionista acusa Westinghouse d’haver malversat la comptabilitat de Stone & Webster amb administració fraudulenta. Però si el president de Toshiba, Shigenori Shiga, s’ha vist obligat a dimitir és per la filtració dels mals resultats.

Finalment, mentre molts analistes donaven per mort el conglomerat, que va perdre de cop el 50% del seu valor en borsa, Toshiba sembla que ha aconseguit reprendre el vol i recuperar la meitat del valor perdut gràcies a l’anunci de la subhasta de la seva filial de xips de memòria per 8.800 milions de dòlars. Els xips de memòria són una de les unitats productives més rendibles de la multinacional, de manera que el seu sacrifici dona una idea de la delicada situació.

No obstant això, els problemes per a Toshiba només han començat. Les immenses pèrdues deixen clara la profunditat de la crisi que l’empresa haurà de resoldre, començant per determinar què farà amb les dues plantes nuclears que té a mig construir al sud-est dels Estats Units. Se n’estava encarregant Westinghouse a través de la constructora Stone & Webster, que va ser adquirida fa uns anys.

El paper d’aquestes dues empreses genuïnament nord-americanes en el col·lapse del gegant japonès no és gens menyspreable. Es podria resumir en la figura de l’ineficient i poc espavilat Homer Simpson. El pare de la popular sèrie The Simpsons treballa com a supervisor de seguretat a la central nuclear de Springfield, la ciutat paradigma de la típica urbs nord-americana de l’Oest Mitjà industrial. Homer podria haver treballat en qualsevol de les dues companyies, d’acord amb el que s’ha anat filtrant a la premsa aquests dies.

Per començar, s’ha sabut que Stone & Webster no havia construït centrals abans. Però un cop la va haver comprat, Westinghouse -que en els seus orígens va ser l’encarregada de construir les primeres centrals nuclears per al govern dels EUA-, va pensar que podria fer aquestes funcions. Cal apuntar que Westinghouse va acabar de rebot a mans de Toshiba el 2007 després d’una sèrie de compravendes durant els anys noranta que va fer la British Nuclear Fuels Limited (BNFL).

Toshiba va pensar que l’empresa nord-americana li seria molt útil per exportar el negoci de la construcció de centrals nuclears pels diferents països emergents del món, que d’aquesta manera tindrien accés a una energia ràpida i relativament barata que els donaria autonomia en un moment d’alta demanda de la seva producció industrial.

Amb aquest objectiu Westinghouse va dissenyar un nou estàndard de central nuclear, anomenada AP-1000, i va llançar els enginyers de Stone & Webster a construir 42 centrals a tot el planeta; des del Regne Unit fins a l’Índia, passant per altres països com el Vietnam o Geòrgia. Aparentment, no era gaire important que no tinguessin cap mena d’experiència en aquest tipus d’obres i, per tant, que actuessin de manera summament ineficient. Almenys així ho van denunciar al mitjà digital d’anàlisi financera Zero Hedge fonts d’una empresa xinesa que va col·laborar en la construcció de diverses centrals al Sud-est Asiàtic.

Però llavors va arribar la crisi del 2008 -que es va fer notar especialment en aquests països- i després l’accident de Fukushima el 2011, de manera que la demanda d’energia nuclear va caure sobtadament en picat i els encàrrecs de Toshiba es van veure reduïts gairebé de cop. El grup japonès va decidir aleshores centrar el seu negoci als EUA, on tenia compromeses noves plantes.

No obstant, el panorama també va començar a canviar allà. D’entrada, també hi creixia el rebuig social a l’energia nuclear. I s’hi va afegir l’èxit de les tècniques de fracking -extracció de gas- i de tractament de terres rares -petroli de baixa qualitat per a ús industrial-, que han donat als EUA una nova independència energètica. Les previsions de Westinghouse i Stone & Webster van canviar i, en vista que les centrals pendents eren les últimes que construirien en molt de temps, van decidir esgotar el negoci del totxo arrossegant els peus.

Com? Encarint els processos i retardant la finalització de les obres amb costos afegits innecessàriament. Al més pur estil Homer Simpson. La finalitat d’aquesta ineficiència intencionada era inflar els seus resultats com a filials a finals d’any, sense tenir en compte que el seu amo, Toshiba, seria finalment qui rebria la patacada. D’això se’n diu capitalisme de Pepe Gotera i Otilio.

Ara Toshiba segurament salvarà el coll amb la venda de la seva filial de memòries, però no n’obtindrà cap benefici, perquè els 2.500 milions de dòlars de saldo després de tapar les pèrdues han d’anar destinats a acabar les centrals pendents i, segurament, a liquidar el negoci de Westinghouse, Stone & Webster i altres empreses que s’havien centrat en la construcció d’aquestes plantes nuclears.