TECNOLOGIA
Innovació 15/10/2017

Microsoft també s’apunta a la moda de l’energia verda

L’empresa de Redmont arriba a un acord per a la compra de l’energia d’una central eòlica irlandesa que pertany al grup General Electrics

Jordi Sabaté
4 min
Microsoft també s’apunta a la moda de l’energia verda

Microsoft s’apunta a la creixent tendència de les grans empreses tecnològiques d’arribar al que es coneix com a power purchase agreements (PPA) per obtenir energia verda amb què impulsar els seus processos industrials i, sobretot, els seus centres de bases de dades i processadors. Abans ja ho havien fet Apple, Amazon i Google, entre d’altres. Aquesta última empresa és la pionera en aquest tipus d’acords i la principal compradora d’energia verda al món per als seus centres de dades. Un PPA consisteix en un acord pel qual una empresa finança un projecte de construcció d’una estació eòlica o solar mitjançant el compromís de compra de la seva energia produïda durant un llarg període de temps, que sol fixar-se entre els 10 i els 15 anys. D’aquesta manera l’empresa energètica inverteix en la construcció d’una planta exclusiva per proporcionar energia a l’empresa.

En el cas de Microsoft, segons anunciava fa uns dies el Financial Times, l’acord s’estén al llarg de 15 anys, durant els quals la companyia de programari serà propietària d’una planta a Kerry, Irlanda, que construirà expressament General Electrics. El rendiment d’aquesta planta s’estima en una potència de 37 megawatts, però, segons la revista TechCrunch, l’objectiu de Microsoft és aconseguir un total de 600 megawatts en diferents acords, de manera que la totalitat de l’energia que consumeixi l’empresa sigui renovable.

Els motius que l’impulsen, com a la resta del sector, són dos: el primer és que les energies renovables són una bona alternativa al canvi climàtic perquè no emeten diòxid de carboni a l’atmosfera. El segon és que un cop s’amortitzen els costos, el preu de l’energia és molt més baix que en els sistemes convencionals. I amb el ritme de consum de les grans empreses els costos s’amortitzen ràpidament. Cal tenir en compte que s’espera que en els pròxims anys el sector d’emmagatzematge i processament de dades arribarà a consumir el 30% de l’energia mundial.

Un exemple clar d’aposta pel sistema PPA és Google, potser l’empresa que més centres de dades té al món juntament amb Facebook. Segons la revista Forbes, Google és el principal comprador d’energies renovables del món, amb PPA signats per als seus tretze centres de dades repartits arreu del planeta. Els últims anys Google ha invertit més de 1.000 milions de dòlars en l’adquisició d’energies renovables, però també en el seu desenvolupament. Per exemple, entre altres projectes, Google va desenvolupar el 2015 un prototip d’estel que generava energia eòlica, que va anomenar Makani. El cercador assegurava que aquesta mena d’avió era capaç de generar més megawatts que un molí de vent convencional, tot i que amb el temps no s’ha sabut gaire res més dels avenços del prototip.

Des del costat oposat, un venedor actiu d’infraestructures per al desenvolupament de parcs eòlics que està fent negoci és la multinacional espanyola Iberdrola, que al maig va signar un acord per 300 milions de dòlars amb Apple per construir una granja de vent a l’estat d’Oregon que assegurarà a la companyia de la poma una potència de 200 megawatts durant els pròxims vint anys. D’altra banda, Iberdrola subministra energia eòlica al gegant de comerç electrònic Amazon a través de l’Amazon Wind Farm US East, un parc situat a Carolina del Nord.

Per la seva banda, Facebook ha pretès gairebé des que va néixer alimentar els seus centres de dades i de servidors amb energies renovables. Especialment solar, eòlica i hidroelèctrica. Recentment la popular xarxa social ha anunciat que aviat construirà el seu centre de dades més gran al comtat de Henrico, a Virgínia, per valor de 750 milions de dòlars, i inclourà una potent granja solar per autoalimentar-se energèticament.

Però hi ha altres apostes per investigar energies encara més rendibles que les clàssiques verdes. En aquest sentit hi ha un gran interès de magnats com Jeff Bezos (propietari d’Amazon), Peter Thiel (inversor, conseller del president Trump i cofundador de PayPal) i Paul Allen (inversor, accionista i cofundador de Microsoft) a desenvolupar la fusió nuclear. La fusió, a diferència de la fissió, no té el problema de l’alliberament de residus tòxics i no requereix de materials radioactius com l’urani, sinó que es fa mitjançant hidrogen, un gas abundant a l’atmosfera. A més, allibera més quantitat d’energia que la fissió. El problema d’aquesta tecnologia és el pas de la teoria a la pràctica, ja que es necessita una enorme força per obligar dos àtoms d’hidrogen a fondre’s, encara que després aquesta força es recuperi.

Hi ha projectes de fusió a petita escala que impulsen, per exemple, vehicles de transport públic, però el repte és portar-los a la gran escala, una tasca en la qual el govern dels Estats Units de moment no ha tingut èxit. Però els grans magnats, tots amb el perfil de bojos somiadors, no es rendeixen, i es calcula que han invertit entre tots més de 3.000milions de dòlars en la investigació de nous sistemes de fusió. Se’n sortiran, al final?

stats