TELECOMUNICACIONS
JORDI SABATÉ

MásMóvil: una guineu al galliner

L’aposta agressiva de l’operador per les ofertes convergents ‘low cost’ força Telefónica i Vodafone a tornar a potenciar les seves filials Tuenti i Lowi

MásMóvil:  una guineu  al galliner Zoom

Poc més d'un any ha durat la pau al galliner dels operadors de telecomunicacions de referència, que sembla que hauran de tornar a les seves antigues guerres de preus. El juny passat descrivíem com la compra de Yoigo, per 612 milions d’euros, per part de MásMóvil suposava la certificació de la mort del mercat dels operadors mòbils virtuals, sempre més barats.

MásMóvil havia quedat com a últim operador mòbil de rellevància després de l’absorció de Pepephone per 150 milions d’euros, i també havia comprat la part d’infraestructura de cable que Jazztel es va veure obligada a vendre per ordre de Brussel·les per obtenir el permís per fusionar-se amb Orange. Després de la compra de Yoigo, MásMóvil -una empresa fundada per dos empresaris austríacs interessats en les oportunitats del mercat espanyol, el més dinàmic d’Europa pel que fa a mobilitat de clients d’una companyia a una altra- es va dotar d’infraestructura pròpia, tant en banda ampla fixa com en mòbil, i va passar a ser el quart operador de referència.

A partir de llavors, semblava que els quatre actors sòlids -Movistar, Vodafone, Orange i MásMóvil- es dedicarien a conrear les successives pujades de preus als seus clients, que ja no tindrien l’alternativa de passar-se al mercat virtual, mort en combat. Però MásMóvil tenia altres plans: volia comportar-se com una guineu al galliner. Sabia que tot i acceptar les pujades unilaterals de preus en les ofertes convergents de Movistar, Vodafone i Orange -que a canvi oferien substancioses millores en els amples de banda de mòbil i de fix- molts clients no podien sostenir preus pel servei superiors als 100 euros.

Per tant, MásMóvil aviat va començar a oferir la seva variant convergent de baix cost a través de les seves diferents marques, en què mostra actualment preus de 20 euros per 3 gigabytes de dades mòbils i 50 megabits per segon en banda ampla fixa. La mateixa versió amb 8 gigabytes de dades mòbils costa 27 euros. L’èxit d’aquestes ofertes ha sigut tan espectacular que en l’últim recompte de la CNMC, entre novembre del 2016 i febrer del 2017, MásMóvil s’havia emportat un 35% dels nous contractes, per valor 63.000 noves línies de banda ampla fixa, només per darrere de Vodafone, que ha aconseguit 93.000 altes netes.

El creixement de MásMóvil en l’últim any ha sigut espectacular i gràcies a la seva estratègia i la seva valoració ja frega els 1.000 milions d’euros. Movistar, Vodafone i Orange comencen a tenir-li por, encara que l’últim també està jugant a abaixar preus mitjançant la seva filial Amena. Aquesta por es constata en el rumor que Movistar es prepara per rellançar Tuenti, l’antiga xarxa social que va comprar el 2010 i que va convertir en un operador filial barat amb el qual poder lluitar contra els llavors molestos operadors mòbils virtuals.

Tot i no haver sigut un èxit complet, Tuenti va captar certa quota de clients que s’han mantingut fidels als seus preus assequibles. Ara la idea de Movistar seria rellançar la seva filial amb una oferta convergent d’internet fix i telefonia mòbil per prop de 40 euros, tot i que sense l’afegit dels serveis de televisió. De moment, no hi ha data fixa per a aquesta oferta, i el conseller delegat de Tuenti, Pablo Ledesma, ha desmentit que hagi de ser a curt termini.

Però l'anunci de Vodafone de fa una setmana que reactivarà la seva filial de baix cost Lowi amb una oferta convergent anomenada No Frills (sense luxes), pot fer canviar d’opinió Movistar i accelerar l’oferta de Tuenti. No Frills es basarà en una oferta de cable o fibra de 50 megabits per segon combinada amb diferents paquets de dades mòbils, entre 1 i 8 gigabytes, tot això en un rang de preus que oscil·larà entre els 37 i els 47 euros. Una dada interessant d’aquesta oferta és que no preveu una línia de telèfon fix, cosa que molts usuaris consideren positiu donada la seva inutilitat.

Un possible efecte col·lateral d’aquesta nova guerra d’ofertes convergents de baix cost és que es precipiti el final de l’ADSL, que fins ara continua resistint tot i l’expansió de la fibra fins a la llar. Telefónica podria ser la principal interessada a erradicar el coure de les telecomunicacions, ja que mantenir aquesta infraestructura, de la qual ostenta la propietat total com a antiga companyia nacional, és molt car. En concret, costa el doble que mantenir la fibra.

La major part de les ofertes de baix cost van enfocades al contracte de la fibra, de manera que s’aconseguiria que molts clients que encara tenen ADSL es passessin a la connexió òptica. No deixa de ser curiós que sigui un antic operador mòbil virtual qui pot ser que aconsegueixi revolucionar de nou el panorama de les telecomunicacions i, de passada, posi al dia, per fi, l’accés a l’internet fix a totes les llars.