L’Airbnb de les terrasses aterra a l’‘skyline’ barceloní

Qui té un amic té un tresor, però qui té una terrassa en ple estiu barceloní té una fortuna. El fenomen de l’economia col·laborativa ha deixat clar que qualsevol actiu infrautilitzat és una oportunitat d’or per aconseguir uns ingressos extra. I després de booms com el d’Airbnb, el fenomen s’ha traslladat ara a les terrasses. Això és el que proposa la plataforma barcelonina Atiko, el projecte de dos emprenedors nouvinguts a la ciutat que proposen que els particulars puguin llogar aquests espais per organitzar-hi tot tipus d’activitats. El preu es paga per persona -l’amfitrió és l’encarregat de controlar que hi arribin els convidats acordats- i s’allarga durant el temps que acordin les parts. Després el pagament es pot fer a través de la mateixa plataforma amb targeta de crèdit o el compte de PayPal.

“Una tarda vam pujar als búnquers del Carmel amb uns amics i ens vam adonar de la infinitat de terrasses de la ciutat on no passava res”, explica Hilaire Besse, un francès instal·lat a Barcelona des de fa dos anys i un dels fundadors d’Atiko. Així doncs, es van decidir a omplir-les de barbacoes, festes d’aniversari o classes de ioga. En aquest sentit, els amfitrions poden proposar activitats extra a més del lloguer -com per exemple cuinar paelles per als convidats- o limitar-se a deixar l’espai perquè els usuaris celebrin l’esdeveniment que sigui. Per a les barbacoes, l’empresa també treballa amb dos proveïdors que posen a disposició dels clients per si volen contractar-los.

Tot i així, els emprenedors insisteixen que es volen desvincular de les festes esbojarrades i els conflictes veïnals. Lluny d’escenes dignes del film americà Project X, Óscar Jorge, l’altre pare d’Atiko, insisteix que l’empresa busca captar activitats de dia. És per això que recomanen als amfitrions no llogar els seus espais més tard de les deu de la nit; també demanen que es contractin les terrasses als seus propietaris, és a dir, que s’evitin les terrasses comunitàries o que es faci quan hi hagi un acord amb els veïns per llogar-les. La plataforma compta amb una assegurança de responsabilitat civil per cobrir maldecaps i també permet als amfitrions -com fa Airbnb- demanar un dipòsit de seguretat als seus convidats.

El negoci per als amfitrions pot ser tan sucós com amb la plataforma de lloguers turístics. La terrassa estàndard pot acollir entre 10 i 15 persones -volen captar-ne de més grans-, mentre que els preus, que marquen els propietaris, se situen entre 10 i 20 euros per persona. Per fixar el preu poden fer servir el simulador que ofereix l’empresa.

“Un usuari d’Atiko pot fer-lo servir durant el dia i després llogar una habitació durant la nit amb Airbnb”, explica Besse. Encara que els fundadors asseguren que el seu target és el públic local, l’empresa ja ha tancat acords amb operadors que organitzen tours perquè acabin la visita amb una activitat organitzada en alguna de les terrasses que tenen en cartera.

Però, què es pot fer en una terrassa quan el sol ja no escalfa? Jorge assegura que la plataforma pot tenir un filó en els mesos més freds gràcies a les calçotades o a incorporar sistemes de calefacció semblants als que tenen les terrasses dels bars. Ara la companyia es vol donar un marge durant l’estiu per veure com respon la demanda i introduir millores a la plataforma, que van estrenar fa tot just tres setmanes. Tot i així, asseguren que el boca-orella ha sigut la seva millor arma i confien que captaran prou espais. Per això, els emprenedors també veuen clar que necessitaran buscar inversors, ja que fins ara han finançat el projecte amb estalvis.

Per a Besse, l’emprenedoria no és una ocupació nova, i també ha creat un comerç electrònic per comprar productes innovadors d’altres start-ups d’arreu del món. Per la seva banda, Jorge ve del món de l’esport, però ara combina la seva feina en una empresa d’organització d’esdeveniments amb Atiko. En l’horitzó, parlen d’estendre aquest concepte a altres ciutats espanyoles i fins i tot europees. De fet, creuen que han creat un nou segment, ja que fins ara el lloguer d’espais estava més centrat en esdeveniments corporatius que en l’intercanvi entre particulars.