TECNOLOGIA
JORDI SABATÉ

Guerra a la caixa tonta amb l’espectador com a víctima

Els serveis de televisió en ‘streaming’ arriben a l’Estat per competir pels usuaris a base de bloquejar-se mútuament l’oferta de continguts

Guerra a  la caixa tonta  amb l’espectador  com a víctima / IDOIA VALLVERDÚ Zoom

L’últim informe de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) sobre el consum digital a les llars, l’anomenat Panel hogares, destaca que la televisió no només aguanta molt bé la pressió d’altres suports com el mòbil, sinó que l’anomenada caixa tonta també es torna cada dia més intel·ligent. Així, el consum televisiu triplica el de les pantalles dels smartphones de mitjana, tot i que aquesta relació s’escurça entre el públic jove d’entre 16 i 24 anys.

El motiu no només és l’èxit dels nombrosos programes de la televisió en obert -amb una oferta de sèries de producció pròpia que dóna bons resultats a les principals cadenes-, sinó també l’augment de l’oferta de serveis en streaming, l’anomenada televisió per internet. Fa uns anys el principal referent era Movistar+, que reunia les principals estrenes de pel·lícules i sèries internacionals de més èxit. Al costat d’aquest servei, lligat al contracte d’accés a la xarxa amb Movistar, competien Filmin, propietat de la productora Cameo, i Wuaki.tv, que pertany al gegant japonès del comerç electrònic Rakuten, el pròxim patrocinador de la samarreta del Barça.

Però des de l’octubre del 2015 els espectadors poden comptar amb el servei nord-americà Netflix, pioner en l’oferta en streaming, que es va unir d’aquesta manera a la batalla per guanyar l’atenció de l’espectador espanyol. Ara acaba d’arribar la productora HBO amb la seva plataforma, en què hi ha moltes de les sèries més celebrades de l’última dècada. A més, Amazon Video està també a punt d’aterrar a l’Estat amb una oferta de sèries autoproduïdes que han tingut gran èxit als EUA. Sens dubte, el futur dibuixa un panorama prometedor als amants de les sèries i les estrenes cinematogràfiques i segurament una revolució en el tipus de consum televisiu, sobretot entre la gent de menys de 50 anys.

No obstant això, quan s’estudia de prop aquest paisatge, la imatge que es rep és més la d’un camp de batalla amb múltiples fronts que la d’un prat de margarides. La raó principal és que els serveis estan utilitzant els drets, propis o adquirits, de sèries i pel·lícules com a arma de guerra contra els seus adversaris. Un exemple d’això és l’oferta de Movistar+ prèvia a l’arribada de Netflix respecte a l’actual. Abans del desembarcament del servei nord-americà, la plataforma de Telefónica aglutinava gairebé tota l’oferta del moment. Però després de l’entrada de Netflix al mercat, va fer valer els seus drets internacionals sobre nombroses sèries, cosa que va obligar Movistar+ a retirar-les. En molts casos, els drets eren parcials i afectaven només temporades concretes d’una sèrie, de manera que la totalitat de la temporada quedava absurdament repartida entre els dos serveis. D’aquesta manera, si un espectador volia veure la sèrie completa els havia de contractar tots dos, recórrer a la televisió en obert o bé comprar-la en discos DVO o Blu-Ray. Ara, amb l’aparició a la graella de la HBO, el maldecap per a l’espectador pot multiplicar-se, ja que Movistar+ ofereix diverses sèries estrella d’aquesta productora, com Joc de trons.

Encara que en principi hi ha un acord per compartir l’emissió entre la HBO i Movistar+ de les sèries que actualment ja s’emeten, hi ha incertesa respecte al que passarà en les pròximes temporades. Pel que fa a les noves sèries que llanci la HBO, només les emetrà el seu servei, cosa que limita la capacitat de Movistar+ d’ampliar la seva oferta. Però el servei espanyol ha tornat el cop comprant els drets per a Espanya de les sèries de la productora Showtime, entre les quals hi ha produccions com Homeland o Dexter i que als EUA són una part molt important de l’oferta de la HBO. Aquesta jugada també podria afectar l’actual catàleg de Netflix España.

Així que a l’Estat, la HBO sortirà amb una oferta empobrida en relació als EUA, el mateix que li ha passat a Netflix, que en la seva col·lisió amb Movistar+ ha perdut molts canals de documentals i esdeveniments esportius que en altres països li donen un trànsit important. Aquest catàleg relativament perjudicat per la guerra entre plataformes és en certa manera responsable que Netflix hagi tingut una acollida una mica decebedora a Espanya, amb un 1,8% dels espectadors potencials respecte al 7,8% que té Movistar+. Wuaki.tv, que també ha vist disminuir part del seu catàleg, segueix, però, resistint amb l’1,1% del mercat.

Tanmateix, els principals damnificats són els usuaris de Movistar+, ja que el seu servei va lligat al contracte d’accessos a internet i mòbil i assoleix els 42 euros al mes, mentre que el de Netflix es queda en els 12 euros al mes i a la HBO el cost és d’uns vuit euros al mes. El problema que tenen aquests usuaris és que el desistiment del contracte de Movistar+ pot suposar-los un canvi general en el seu contracte d’accés que encareixi els costos de tenir fibra o cobertura 4G per a dos telèfons o més.

Mentrestant, a l’espera de la imminent arribada d’Amazon Video, gairebé el 90% dels potencials espectadors segueixen sense accedir a la televisió per internet, i es fa difícil veure com aquesta oferta de catàlegs escapçats els pot fer deixar les cadenes en obert per passar-se a l’ streaming.