Caçadors d’indemnitzacions: el nou negoci rere les ‘low cost’

L’auge de les aerolínies low cost s’ha convertit en el bressol perfecte perquè neixi un nou negoci que beu dels seus errors. Les empreses que tramiten les reclamacions dels viatgers en cas de retards o pèrdua de maletes han trobat un forat per esgarrapar els ingressos de gegants del baix cost com EasyJet i Ryanair. El sector és incipient, però una lliga de start-ups tecnològiques està decidida a digitalitzar aquest problema i assegura que el negoci creix a ritmes frenètics. L’holandesa EUclaim és una de les pioneres en aquest grup de caçarecompenses i afirma que des del 2007 ha retornat 58 milions d’euros als seus clients, 20 milions en l’últim any.

El desconeixement i el feixuc laberint legal que suposa emprendre el tràmit són els motius principals pels quals els viatgers acaben per no demanar la indemnització, segons expliquen algunes d’aquestes companyies, que prometen resoldre el problema amb un sol clic, a través d’un formulari online, que sovint requereix escanejar documents com la targeta d’embarcament i el DNI. A canvi, l’empresa es queda una quarta part de la indemnització (més l’IVA), una xifra que oscil·la entre els 250 i els 600 euros per retards de més de tres hores, en funció de la distància del vol. Aquests són els casos estrella, però la pèrdua de maletes s’emporta la grossa: les reclamadores poden recuperar al voltant de 1.200 euros per compensar aquest tràngol. No hi ha ciència exacta en el sector, però, després d’iniciar els tràmits legals, el procés fins a rebre els diners al teu compte pot durar entre 3 i 6 mesos. En aquest sentit, l’empresa es compromet a no veure ni un euro fins que es guanyi el cas, un reclam important per atreure els viatgers.

Reclamair és una de les poques empreses catalanes que s’han endinsat en aquest negoci. La idea va néixer de la mà de dos germans de Sant Cugat del Vallès, després que un acabés atrapat a l’aeroport de Ciutat de Mèxic per culpa d’un vol cancel·lat. “Ens vam adonar que la majoria de persones ni tan sols saben que poden reclamar fins a deu anys després de l’incident”, afirma el conseller delegat de l’empresa, Germán Vidal. Van arrencar l’agost de l’any passat i ja han tramitat unes 2.000 reclamacions, que esperen doblar de cara al 2017. La companyia dóna feina a un equip de cinc persones i s’ha finançat gràcies a un crèdit públic d’Enisa per valor de 75.000 euros. No obstant, ara busca un inversor extern per obrir-se a altres mercats on els usuaris també poden reclamar indemnitzacions.

Per al seu negoci, la crisi operativa de Vueling d’aquest estiu va ser un regal de Reis avançat. “Vam tramitar unes 500 reclamacions en un mes i mig”, explica Vidal. Tot i així, l’emprenedor reconeix que l’aerolínia catalana va col·laborar perquè les reclamacions es tramitessin com més aviat millor. L’empresa Gate28, amb seu a Barcelona, es va trobar amb la mateixa sorpresa. Segons el seu director general, l’holandès Frank Verschuur, durant la setmana negra de Vueling els seus passatgers podrien haver reclamat fins a nou milions d’euros.

De fet, el futur d’aquest sector depèn en gran mesura de les males pràctiques de les aerolínies. Verschuur admet que, en general, s’estan posant les piles i que líders com Air France ja han creat els seus propis serveis de reclamació. “De moment veiem que, respecte a altres anys, hi ha menys retards, i esperem que en el futur ja no siguem necessaris”, explica l’empresari. De tota manera, Vidal replica que les aerolínies encara busquen forats legals per evitar indemnitzar els seus clients i que, mentre això passi, el seu servei seguirà tenint sentit.