Bezos, Musk i Branson: la nova cursa espacial

En el seu llibre What it takes [El que cal tenir], a partir del qual es va fer la meravellosa pel·lícula Escollits per a la glòria, el periodista i escriptor Tom Wolfe descrivia els primers passos de la cursa espacial nord-americana i la vida dels seus protagonistes. Ara podria trobar inspiració per a una altra obra literària en les obsessions de tres dels empresaris més carismàtics i fascinants de les últimes dècades del segleXX i les primeres del XXI.

Es tracta de Jeff Bezos, fundador d’Amazon i tercer home més ric del món; Elon Musk, cofundador de PayPal i fundador de Tesla Motors -l’avantguarda del cotxe elèctric-, i finalment Richard Branson, creador de Virgin Records, Virgin Megastore, Virgin Airlines i moltes altres empreses. A aquests tres caldria sumar-hi segurament el nom de Dennis Tito, no tan famós però no menys fascinant.

Què tenen en comú aquests tres homes, quatre si hi afegim Tito? Tots ells són milionaris i tots ells estan obsessionats a portar la humanitat a l’espai exterior. Bé, en el cas de Tito, que encara que era broker havia treballat a la NASA com a enginyer aeroespacial, la seva obsessió era anar-hi ell mateix. Ho va aconseguir finançant part d’una missió espacial russa el 2001. Va ser el primer turista espacial i va visitar l’Estació Espacial Internacional.

Pel que fa als altres tres, curiosament van decidir començar a fer realitat els seus somnis en les mateixes dates en què Tito batallava perquè el govern nord-americà el deixés viatjar en una nau russa. El primer va ser Bezos l’any 2000, quan no era, ni de lluny, tan ric com actualment. Va fundar Blue Origin, una empresa que hauria de fabricar coets i càpsules espacials per portar turistes a visitar els afores de la Terra.

Al principi les aportacions a l’empresa van ser modestes, però el 2014 Bezos la va capitalitzar amb 500 milions de dòlars i des de llavors ha anat augmentant la inversió. L’agost del 2016 es va saber que havia venut accions d’Amazon per valor de 1.000 milions de dòlars amb destinació a Blue Origin. El mes passat va aclarir que a partir d’ara cada any vendrà per valor de 1.000 milions per finançar la seva empresa espacial.

De moment, les ambicions de Bezos es limiten a enviar turistes de sis en sis a fer un tour d’onze minuts en què arribaran a una altura de 68 quilòmetres, des d’on experimentaran la falta de gravetat i veuran el contorn de la Terra, per després tornar en un descens controlat a la base terrestre. La idea és que les càpsules serveixin per a més d’un vol i el material que s’hagi fet servir, summament car, es pugui reutilitzar una vegada passi el seu període d’ús. Fins ara, tant els models creats com les proves realitzades han resultat exitosos.

El següent a fundar la seva empresa de l’espai va ser Elon Musk, el milionari sud-africà establert a Califòrnia que ja lidera la cursa per fer dels cotxes elèctrics un estàndard en el mercat domèstic. Musk, famós per la seva ambició, de vegades gairebé delirant, va crear el 2002 SpaceX, una companyia per al desenvolupament de coets transportadors espacials. Al febrer ja va deixar entreveure les seves intencions: crear una colònia a Mart, planeta al qual enviarà regularment els colons perquè la construeixin.

Dimecres passat van començar les proves del coet que ha d’actuar de transportador de les naus amb colons, el Falcon Heavy, i Musk assegura que el 2018 ja començarà l’enviament dels primers pioners marcians. Ara bé, tot i que és un somiador, Musk és més pràctic que Bezos pel que fa al finançament de SpaceX: ja ha aconseguit tres contractes milionaris amb la NASA per fer servir els seus transportadors en el proveïment de l’Estació Espacial Internacional, en el llançament de satèl·lits i també en el transport de persones.

El tercer home és Richard Branson, el més gran però potser el més experimentat a l’hora de portar a bon port empreses boges. Branson, pare de l’aviació de baix cost i visionari de la indústria musical als 70, va fundar el 2004 Virgin Galactic amb la idea molt clara de capitanejar l’aviació comercial extraterrestre. La seva idea, de moment, no són tant els coets i les càpsules com els avions espacials supersònics, capaços de sortir de l’atmosfera i fer voltes a l’espai exterior al voltant de la Terra per després tornar.

Branson prediu el seu primer vol comercial des que va fundar Virgin Galactic, però sempre s’ha vist obligat a desdir-se’n i a endarrerir-ne la data. El 2014, les proves de la seva nau Spaceship Two ja estaven molt avançades, però un accident que li va costar la vida al pilot va obligar a endarrerir altre cop les dates d’estrena. Finalment el 2016 va rebre el permís de l’agència d’aviació nord-americana per operar, però aquest cop Branson va preferir no donar dates. Dilluns passat es va saber que l’Spaceship Two havia reiniciat les proves.

Així, aquests tres homes, meitat Quixot meitat Ciutadà Kane, estan units a un mateix destí: la conquesta de l’espai. Aquest cop, i a diferència de quan Wolfe va escriure el seu llibre, es farà mitjançant capital privat en lloc de diners del govern, tal com manen els cànons del capitalisme ultraliberal que impera avui dia. Qui sap si entre les seves intencions també hi ha la de privatitzar el Sistema Solar.