VIDEOJOCS
-JORDI SABATÉ

Els Angry Birds volen baix a la borsa

Rovio, la companyia finlandesa que va desenvolupar el famós joc dels ocellets, ha tingut una decebedora acceptació al Nasdaq

Els Angry Birds volen baix a la borsa / IDOIA VALLVERDÚ Zoom

Sembla mentida que ja faci gairebé nou anys de l’aparició dels famosos Angry Birds, els ocells enfadats que lluitaven a les pantalles dels nostres mòbils i tauletes fent explotar una legió de porcs verds. El videojoc, nascut el 2009 de la mà de l’empresa finlandesa Rovio, va ser un dels més celebrats de la primera era de les pantalles tàctils. Mitjançant noves versions ampliades els anys successius, va mantenir durant almenys un lustre una gran atenció que li va reportar més de 3.700 milions de descàrregues.

A les descàrregues va poder sumar-hi, gràcies a la visió de mercat dels seus fundadors, múltiples ingressos mitjançant llicències per reproduir els simpàtics ocells en tota mena de formats: des de coixins a figuretes, passant per gomes d’esborrar, gominoles i dibuixos. El punt culminant del seu model de negoci va arribar el 2015 amb la pel·lícula Angry Birds, que va ser un èxit de taquilla i els va permetre recaptar més de 350 milions de dòlars a tot el món.

No obstant això, els comptes no van bé per a Rovio. Si bé la pel·lícula va ser un èxit i la culminació d’un model de negoci dut a bon port, no hi ha hagut recanvi en aquests nou anys per als esgotats ocells, que amb prou feines tenen usuaris que hi juguin i estan caient veloçment en l’oblit. De fet, el 2014, prèviament al llançament de la pel·lícula, la crisi d’ingressos va fer que els inversors forcessin un relleu al consell de direcció de la companyia, així com un expedient de regulació d’ocupació que va afectar el 40% de la plantilla.

La pel·lícula no només va salvar Rovio per la campana, sinó que la va fer tornar a la rendibilitat temporalment. Va ser llavors quan el nou conseller delegat, Kati Levoranta, va pensar que de cara al futur seria una bona idea comptar amb finançament públic del Nasdaq finlandès i va buscar promotors per a la sortida a borsa, que va tenir lloc dimarts passat. Després de l’anunci d’intencions abans de l’estiu, les valoracions immediatament es van disparar i durant els últims mesos s’ha especulat amb la possibilitat que Rovio fins i tot podria arribar a superar el valor de capitalització borsària que King Digital Entertainment, l’empresa rere el videojoc per a plataformes mòbils Candy Crush, va obtenir el 2014: 7.000 milions de dòlars.

No obstant això, la revista Fortune va advertir a mitjans de setembre que s’estava exagerant molt el valor de Rovio i explicava que era una empresa basada en un model de negoci exhaurit, atès que cada vegada es pagaven menys llicències per reproduir els famosos ocells i el gruix de beneficis de la pel·lícula ja s’havia explotat. Fortune apuntava que era un gran problema que en tots aquests anys Rovio no hagués desenvolupat cap alternativa a Angry Birds i que veia improbable que es pogués reproduir un èxit igual.

Tot i així, Kati Levoranta, home fort de l’empresa, va respondre als dubtes de la revista amb l’anunci del llançament d’una nova versió de la pel·lícula per al 2019, deixant entreveure que la bona acollida del model d’actualitzacions anuals del videojoc podia donar-se també a la pantalla. Però, almenys en part, la realitat sembla haver donat la raó a Fortune, perquè immediatament després de la sortida a borsa el valor de l’acció es va desplomar un 5% fins als 11 euros, i es manté en aquest nivell, amb la valoració de Rovio estancada en els 1.000 milions de dòlars.

Ara bé, més enllà del cas de Rovio cal destacar que és norma que les empreses de videojocs no funcionin bé a borsa, ja sigui per la inconstància amb què un joc seu aconsegueix un èxit massiu o bé perquè tenen un model basat exclusivament en descàrregues des del mòbil. Un clar exemple n’és l’abans esmentada King Digital Entertainment, que va aconseguir una valoració borsària inicial de 7.000 milions el 2014, però es va desinflar per la falta de nous jocs d’èxit fins a acabar sent comprada a 18 dòlars per acció -un 20% per sota del preu de sortida- per una altra companyia de la competència.

I més dràstica és la situació de Zynga, que en l’era Facebook va triomfar col·locant a la popular xarxa social videojocs que es van fer virals i li van reportar grans beneficis, com Palabras con Amigos i Farmville. No obstant això, després de sortir a borsa el 2011 Zynga no va saber fer bé la seva adaptació al mòbil ni crear cap joc nou, per la qual cosa va acabar perdent una gran part del valor i va veure caure l’acció dels 10 dòlars als quatre, en què actualment es manté.