La inflació segueix pujant tot i la recessió i la crisi del consum
A banda de l'IVA i el petroli, la intervenció dels poders públics pot distorsionar la marxa dels preus, mentre que en alguns mercats falta competència, segons els experts
Intervenció pública mal enfocada. Aquesta és, resumidament, una de les raons que hi ha darrere del fet que, en la pitjor crisi de consum de les últimes dècades, el cost de la vida s'hagi situat a Catalunya gairebé en el 4% en l'últim mes.
A banda de la pujada de l'IVA (que ha fet que l'índex de preus al consum -IPC- hagi saltat a Catalunya del 3,1% de l'agost al 3,9% del setembre), segons els experts diverses decisions de les administracions han contribuït a fer que la inflació s'hagi mantingut en nivells superiors al 2% des del maig del 2010.
Pere Puig, professor d'Esade, explica aquest fenomen de la "inflació reprimida per la intervenció pública". En els sectors en què les administracions tenen capacitat d'intervenció en el preu, des dels mercats regulats -com l'electricitat- fins als serveis públics -com ara els transports públics-, les decisions polítiques provoquen que els preus avancin a sotracs. "De tant en tant fan salts", explica Puig.
En algunes ocasions es conté la despesa, i això evita, per exemple, traslladar als consumidors els costos dels preus de l'energia. En d'altres les contencions pressupostàries o una certa assignació de recursos fan que el copagament que suposa el preu de bitllet de metro pugi per sobre de l'IPC. "Si aquests preus estiguessin marcats per un mercat en competència haurien evolucionat de manera més suau", explica. "Es pot aturar i distorsionar la repercussió dels costos de l'energia -prossegueix-, però tard o d'hora ho veus reflectit i augmentat".
En altres mercats, principalment en el sector serveis, el que caldria és, en canvi, que hi hagués més intervenció pública per augmentar les condicions de competència i evitar situacions de monopoli i mercats oligopolístics.
Efecte pressupostari
L'IPC és molt important per a les administracions públiques: l'evolució de les rendes de molts treballadors, les prestacions i les pensions estan basades en la inflació. De fet, l'actualització de les pensions amb el resultat del l'augment interanual de l'IPC del novembre, un mecanisme automàtic regulat per llei, va centrar aquesta setmana part del debat sobre els pressupostos al Congrés dels Diputats. El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va eludir en diferents ocasions respondre a les preguntes de l'oposició sobre si se seguirà fent aquesta actualització.
Estan en joc 2.400 milions d'euros, que és la despesa afegida que suposaria tancar el novembre amb un IPC als nivells actuals (3,4% en el conjunt d'Espanya al setembre). Per aquesta raó, segons Puig, "a vegades s'intenta manipular" l'IPC, que fixa una entitat que malgrat tot encara té prou independència, l'Instituto Nacional de Estadística, presidit per Gregorio Izquierdo, excap d'economia del Cercle d'Empresaris.
Els medicaments es disparen
Entre els dotze grups de béns que integren l'IPC, la medicina va ser al setembre el que més va pujar, amb un augment del 10,5% en relació al mateix mes de l'any anterior. Els serveis mèdics, però es van encarir molt per sota de la inflació mentre que els serveis hospitalaris es van abaratir un 1,6%. El motiu de la pujada són els preus dels medicaments, els productes farmacèutics i el material terapèutic, que van registrar un augment del 20,7% després de l'actualització dels medicaments exclosos del Sistema Nacional de Salut. Després de la medicina hi ha l'habitatge, que puja un 7,2%, però no a causa dels preus del lloguer, que només augmenten un 0,4%, sinó principalment per l'electricitat, el gas i altres combustibles per a la llar.
