Dues dècades de globalització i cinc anys de crisi econòmica són ja més que suficients per veure que febles eren els nous paradigmes que ens anunciaven de manera convençuda un bon nombre de gurus de l'economia: que en un món políticament pla amb uns mercats eficients gairebé acabaríem amb els cicles. En aquesta línia s'assegurava també que el món desenvolupat havia d'anar renunciant a la indústria. I nosaltres ens ho vam creure.
La realitat ha resultat ben diferent. Si avui no creixem, l'atur es desboca i som un dels països on més creixen les desigualtats. Hi té molt a veure aquest model que va allunyar-se de la indústria per centrar-se en la construcció, el negoci immobiliari i, també, en els serveis i les concessions. Hi ha d'haver de tot en una economia, evidentment, però en una proporció raonable. No va ser el nostre cas.
Per sort, una part important de la nostra indústria ha mostrat un gran dinamisme i gaudeix avui de posicions en els mercats exteriors. Aquesta bona notícia ens arriba en un moment en què tot assenyala que cert tipus d'indústria retorna a Europa. És, doncs, el moment per a la gran aposta industrial que no hem fet mai. I podem fer-la, perquè la política industrial d'avui no requereix ni sector públic ni noves i grans infraestructures. Cal, senzillament, la sensibilitat i voluntat per anar encaixant els actius dels quals ja gaudim.
El discurs dominant parla de turisme o de joves emprenedors en el món de les noves tecnologies. Però la clau de tot plegat, especialment per a l'emprenedoria, rau en el teixit productiu existent. D'una banda, perquè necessitem fer més grans les pimes. De l'altra, perquè, tradicionalment, la majoria de noves empreses que es consoliden són creades per quadres directius, persones que ja tenen experiència i estalvis, malgrat que es tendeix a vincular emprenedoria exclusivament amb persones joves. Així, la primera prioritat és preservar i desenvolupar el teixit de pimes industrials existents. Darrere de cada indústria supervivent hi ha persones amb criteri propi i capacitat per interpretar un món tan complex com el d'aquests temps. Unes qualitats que faltaven, i falten, als economistes que interpreten el món a través de models matemàtics.
Economista
