El president del Popular és la principal víctima de l'auditoria d'Oliver Wyman a la banca. L'entitat ara vol captar 2.500 milions amb una qüestionada ampliació de capital
Amb només 42 anys va accedir a la presidència del banc de la família Valls. Va iniciar la carrera professional al Popular el 1984 i va començar a escalar posicions fins a arribar al màxim càrrec executiu de l'entitat el 2004. Només el va superar Mario Conde el 1987, quan amb 39 anys es va convertir en president de Banesto. Però cap comparació més. Dos anys més tard, el 2006, va arribar a la presidència del consell d'administració, precisament en substitució de Luis Valls.
Des de llavors l'entitat controlada per l'Opus Dei va plantejar un pla de creixement, però a l'estranger, als Estats Units. També va plantejar aliances a l'estat espanyol, amb Crédit Mutuel i Allianz. I tot això, des de la independència total. Banco Popular ja va superar la primera onada de fusions bancàries dels anys 90, que va representar la formació dels dos gegants BBVA i Grupo Santander, que es va quedar amb el Banesto. En aquell moment, Ángel Ron encara no era president del Popular.
Però ara, vint anys després, la prova és molt més exigent, perquè les normes vénen directament de Brussel·les. Les caixes desapareixen, però també la banca mitjana. De fet, el mateix Popular ha estat el desig de gairebé totes les entitats financeres espanyoles per augmentar el seu volum. Però Ángel Ron, nascut a Santiago de Compostel·la el 1962, casat i amb dos fills, s'ha mantingut arrelat en la banca tradicional, malgrat la seva joventut, amb una voluntat combinada de prudència i creixement. Aquesta confiança es basa en una dada bàsica: el consell d'administració del banc controla el 40% del capital del banc.
Però com que no hi havia més remei, Ron va plantejar fa just un any la compra del gallec Banco Pastor, una operació natural en què fins i tot era favorable l'origen de les cúpules directives -Ron i l'expresident del Pastor, José María Arias.
Ángel Ron concentra la gestió del Popular, que no té un conseller delegat, un càrrec comú a la resta d'entitats. Ron, amb el sou congelat des del 2009 (va cobrar 1,39 milions el 2011 amb el sou variable), és singular també en els seus parlaments. Lluny de la prudència tradicional al sector, sembla que realment diu el que pensa. Coincidint amb la compra del Pastor, Ron va preveure que una nova tongada d'exigències de capital acabaria enfonsant els bancs. Doncs és just el que s'ha produït. Des del novembre de l'any passat hi ha hagut dos reials decrets del ministre d'Economia, Luis de Guindos, que han suposat un impacte de 7.300 milions d'euros addicionals en provisions per al banc.
El puntal definitiu han estat les auditories que ha donat a conèixer fa una setmana la consultora Oliver Wyman. Banco Pastor ha estat el que n'ha sortit més malparat, amb un dèficit de capital de 3.223 milions, que pensa compensar amb una macroampliació de 2.500 milions. El consell en bloc ha aprovat l'operació, però hi ha dubtes sobre l'interès real dels mercats. Com si fos una premonició, fa només 15 dies Ron va criticar aquests exàmens. Però de seguida va afegir que el banc es mantindria independent, sempre sense ajuts públics.
