La increïble indiferència davant l'atur

Em sap greu però és difícil no ser catastrofista després de veure les dades d'atur que s'han publicat aquesta setmana, empitjorades posteriorment pels anuncis que divendres va fer el consell de ministres. Si dijous s'anunciava una taxa d'atur del 27% a Espanya (i fregant el 25% a Catalunya), divendres el govern espanyol pronosticava que el 2016 aquesta taxa seria del 24,8%. Increïbles pronòstics que no van anar acompanyats de cap reforma per intentar solucionar aquest problema, sens dubte el més important que patim. Es dóna per normal tenir l'atur més alt d'Europa. I com si no hagués passat res.

Seria naïf creure que un problema estructural com aquest s'hauria començat a resoldre amb un parell de mesures anunciades aquest divendres. Però és igualment innocent obviar que no se solucionarà aquesta qüestió si l'Estat (que és qui disposa de totes les eines disponibles) no enfoca els seus esforços en aquesta direcció. Hi ha dos àmbits en els quals caldria actuar de manera imminent.

El primer és aprovar una reforma laboral que canviï el sistema laboral de dalt a baix. Sense ser un gran expert en la matèria, em sembla incomprensible que no es plantegi l'opció del contracte únic (eliminant la diferència entre treballadors temporals i indefinits). En qualsevol cas, hem d'estar disposats a canviar el sistema radicalment. S'ha vist que l'actual no funciona, és així de cru.

El segon àmbit i, de fet, més important que el primer, és la formació. S'haurien de formar les persones que hi ha aturades actualment (es calcula que dues de cada tres tenen poca formació i això les invalida per recol·locar-se en nous sectors), però també caldria modificar la manera com eduquem els nens i les nenes a les escoles. Thomas Friedman ho deia fa poc en un article ("Necessites feina? Inventa-te-la"). Les escoles i les universitats no fan més que formar futurs aturats. I això no ens pot ser igual.

Àlex Font Manté és coordinador de l'Emprenem