ELENA FREIXA I JÚLIA MANRESA

La impressió 3D convenç la indústria per tornar a Europa

La tecnologia obre una oportunitat a les fàbriques locals per competir en sèries curtes, productes d’alta gamma i customitzats

La impressió 3D  convenç la indústria  per tornar a Europa / IL·LUSTRACIÓ: IDOIA VALLVERDÚ Zoom

Quan et pots fabricar una peça a mida o fer-ne sèries personalitzades al costat de casa, quin sentit té encarregar-la a l’altra punta de món? Aquesta pregunta, que es fan cada cop més empreses, és el reflex de la revolució que recorre la indústria de la mà de la impressió 3D o, com se l’anomena al món anglosaxó, la fabricació additiva. Aquesta tecnologia relegada als laboratoris i centres de recerca els últims 20 anys comença a colar-se al paisatge de les fàbriques ara que les patents estratègiques de la tecnologia han començat a caducar i els fabricants de maquinària proliferen i en democratitzen, a poc a poc, els preus. La Tercera Revolució Industrial ha començat i té un missatge prometedor: és capaç de fer tornar activitat industrial que s’havia escapolit de països avançats com Catalunya perquè buscava el baix cost en indrets llunyans.

La Tercera Revolució Industrial té un missatge prometedor: pot fer tornar activitat industrial que s’havia escapolit de Catalunya perquè buscava el baix cost a fora.

La impressió 3D es guia per noves lògiques i, entre elles, la proximitat al mercat i als clients és un requisit indispensable en l’estadi de maduresa d’aquesta tecnologia. La fabricació additiva s’orienta ja avui a productes “d’alta gamma i valor afegit, que es personalitzen, i on els marges són tan alts que poden cobrir el cost de la inversió”, explica Xavier Plantà, director de l’àrea de tecnologia industrial d’Eurecat, l’agrupació dels centres tecnològics catalans. Per això, afegeix, avui és una tecnologia preparada per fer sèries “relativament petites” com les que requereixen el sector mèdic o l’aeronàutic, que són sectors que han pres el lideratge.

General Electric és l’exemple d’un gran grup que ha vist en la producció 3D nous avantatges per fabricar localment. Després d’assajar amb aquesta tecnologia ha decidit concentrar a França la fabricació d’un component que abans li acoblaven diversos proveïdors, explica Víctor Paluzíe, que és empresari importador de maquinària de fabricació 3D de la marca alemanya EOS.

Un altre exemple és a Catalunya, que va ser escollida el 2014 per un dels líders de la impressió a escala internacional, Hewlett-Packard, per instal·lar-hi, curiosament, el seu centre mundial d’impressió 3D. El seu responsable, Ramon Pastor, explica, per exemple, que l’últim model d’impressora que comercialitzarà aquesta multinacional comptarà amb la majoria de peces de plàstic impreses en 3D a Sant Cugat. “Aquesta tecnologia és l’oportunitat perquè tornem a veure fàbriques digitals a Europa, perquè si es fabriquen sèries d’entre 50.000 i 60.000 peces surt molt més a compte que fer-les en països llunyans on els costos laborals són baixos”, apunta.

També a Catalunya, recentment, el fabricant francès de trens Alstom ha anunciat que posarà en marxa un laboratori per començar a experimentar la impressió 3D d’algunes peces dels seus trens des de Santa Perpètua de Mogoda. Però, malgrat que sectors com l’aeronàutic ja hagin pres la iniciativa, Pastor avança que indústries del gran consum també s’estan posant en marxa. “Nike ja s’ha interessat a començar a imprimir vambes personalitzades”, explica. Al mateix temps Pastor assegura que en aquests casos conviuran els dos sistemes: “Nike continuarà fabricant les sèries massives com fins ara, però amb la impressió 3D cobreix un nou nínxol”.

“Impressió 3D i proximitat van lligats. La tecnologia actual, almenys de moment, no es pot globalitzar, sinó que exigeix estar a prop del client”Albert GiraltDirector general d'Avinent

Hi ha altres indústries més petites que també entren en una nova dimensió on la relocalització és un pas natural. “Impressió 3D i proximitat van lligats. La tecnologia actual, almenys de moment, no es pot globalitzar, sinó que exigeix estar a prop del client”, explica Albert Giralt, director general d’Avinent, una empresa de Santpedor que ha desenvolupat tot un negoci de pròtesis mèdiques fabricades amb impressió 3D. El que el 2009 va començar com una petita producció d’implants dentals personalitzats s’ha diversificat els últims dos anys cap a altres àrees com les plaques òssies per a braços, cames o cranis. “Els avantatges que ofereix la fabricació additiva són moltíssims, començant per la reducció del cost de la intervenció o els riscos, ja que si la placa està feta a mida la durada de l’operació s’escurça”, sosté Giralt. Avinent té una facturació de 28 milions a l’any i la meitat ja està lligada a la impressió 3D. La transformació ha sigut profunda a l’empresa, que va néixer com un spin-off del negoci familiar, Vilardell Purtí, dedicat als mecanitzats. Avinent no només ha garantit feina industrial, sinó que n’ha elevat el llistó. La plantilla ha incorporat perfils com enginyers biomèdics i ha crescut cap a ocupacions d’alta qualificació.

El fabricant d’ulleresIndo Horizons també ha trobat en el 3D una manera de retenir activitat industrial a Catalunya. L’alternativa que proposen són les muntures de fabricació 3D que, gràcies a un escànner de la cara del client, s’adapten a aspectes com l’amplada del nas per personalitzar-les. Juan Carlos Dürsteler, responsable d’innovació de l’empresa, explica que la fabricació amb aquesta tecnologia ja és una realitat, però també reconeix les “barreres” que encara ha de superar per poder ser un producte massiu.

10 experiències catalanes de fabricació digitalA les limitacions estètiques -no permet la varietat de materials o textures que ofereix la indústria tradicional- s’hi afegeix un aspecte monetari: són més cares. Malgrat tot, Dürsteler augura que la baixada de preu s’accelerarà els pròxims anys. Fer un centímetre cúbic de fabricació 3D val avui 3,10 euros, diu, però el 2018 el preu ja s’haurà reduït fins a l’1,60 euros i el 2023 serà d’1,10 euros. També afegeix que el fet que unes ulleres no hagin de viatjar 10.000 quilòmetres comporta “avantatges molt grans”. El temps per arribar al mercat es redueix un 65%, els costos poden ser un 40% inferiors si es descompten el transport o la logística i, afegeix, l’empremta de carboni de la fabricació del producte es redueix a la meitat.

HP, per la seva banda, calcula que a través de la tecnologia que ha desenvolupat a Sant Cugat és capaç de produir certes peces de la mateixa qualitat que les tradicionals, deu vegades més de pressa, un 80% més lleugeres i un 70% més barates. En aquest sentit, un altre dels grans avantatges que destaca el responsable d’aquesta divisió del negoci de HP, Ramon Pastor, és la reducció de l’estoc. “Quan fabriques una peça estàs obligat a tenir recanvis durant 20 anys després de la comercialització de l’última. Poder-les imprimir en el moment que se sol·liciten estalvia tot aquest emmagatzematge”, detalla Pastor.

Que la tecnologia digital ja està llesta per abandonar el seu estatus d’anècdota i irrompre a la indústria ho demostren, sobretot, el sector aeronàutic i el mèdic, que han pres la iniciativa. “La tecnologia s’ha democratitzat i una màquina que avui val 5.000 euros fa pocs anys tenia un preu de 120.000”, explica el responsable d’Eurecat.

Un estudi de la consultora PwC del 2014 ja assenyalava que, d’entre 100 grans empreses manufactureres globals, dos terços estaven implementant algun tipus d’impressió 3D en els seus processos. Sobretot, però, es tractava de projectes de prototipatge i experimentals.

Aquesta visió concorda amb el que palpa cada dia Víctor Paluzíe en la venda de maquinària de fabricació 3D a Espanya. Explica que ara moltes màquines fan prototips i peces “que encara no són industrialitzables: no en pots fer 100.000 amb la fiabilitat que totes sortiran idèntiques”. Per això encara no és una realitat a les cadenes dels grans fabricants de cotxes, que sí que treballen amb prototips i experimenten a petita escala amb el 3D. És qüestió de temps, de perfeccionar processos i d’anar avançant per aconseguir veritables “microfàbriques”, defensa.

Per Plantà, responsable d’Eurecat, la tecnologia 3D no serà substitutiva dels processos actuals, sinó que conviurà a la fàbrica amb altres de tradicionals com la injecció. “El que veurem seran màquines que combinaran processos de fabricació, i un serà el 3D”, augura l’expert. La plena integració amb els processos actuals és una de les barreres a vèncer. Les altres dues, segons Plantà, són el preu (que encara ha de baixar més) i la millora de la precisió.

La generalització de la impressió 3D domèstica, mentrestant, circula en paral·lel i avança més veloç que a la indústria. “La màquina ja és baratíssima. En trobes per menys de 100 euros”, sosté el directiu d’Eurecat. Això obre la porta a tot un món: el de l’autofabricació. Des de casa pots crear-te arracades, fundes de mòbils o fins i tot aliments. A nivell domèstic, aquesta tecnologia ha provocat una revolució que anirà a més: la dels nous hobbies, els makers.