TRIBUNALS
XAVIER GRAU

Com impedir que la seva empresa vagi a la garjola

El Tribunal Suprem ha dictat la primera sentència penal que condemna una empresa i la Fiscalia posa les bases de com evitar-ho

Com impedir que la seva empresa vagi a la garjola / M. FOUZ Zoom

El Tribunal Suprem ha dictat aquesta setmana la primera condemna penal per a tres empreses. La responsabilitat penal de les persones jurídiques es va introduir al Codi Penal el 2010, però, a la velocitat de l’administració judicial espanyola, fins ara no ha arribat la primera sentència ferma. Una sentència que confirma la decisió anterior de l’Audiència Nacional, tot i que rebaixa la pena a una de les empreses. Però una persona jurídica no pot anar a la presó, i les penes previstes són d’altres tipus, com sancions econòmiques, l’administració judicial, la venda dels actius o, fins i tot en casos molt greus, el tancament de l’empresa.

En el cas concret de la sentència, el tribunal dóna per provat que Transpinelo SL, Geormadrid Machinery i Itsa van participar en el tràfic de més de 6.000 quilos de cocaïna amagada en maquinària d’importació i exportació entre Espanya i Veneçuela. A més de les penes de presó per als autors materials, l’Audiència Nacional va condemnar les tres empreses participants i va decretar la dissolució per a una d’elles. El Suprem anteposa el centenar de llocs de treball i a Transpinelo li deixa continuar l’activitat, tot i que haurà de pagar una multa de 775 milions, que podrà fraccionar. Però, per què les empreses són responsables penals del delicte? Doncs bàsicament perquè no van posar els mitjans per evitar-lo. El Suprem ho deixa clar en la seva resolució. “La determinació d’actuar de la persona jurídica (...) ha d’establir-se a partir de l’anàlisi sobre si el delicte comès per la persona física en el si d’aquella empresa ha sigut possible o facilitat per l’absència d’una cultura del respecte al dret com a font d’inspiració de l’actuació de la seva estructura d’organització”.

És a dir, cal que les empreses tinguin una cultura de compliment. Compliance en anglès. I també cal posar els mitjans per evitar el delicte. El Suprem afirma que cal “alguna classe de formes concretes de vigilància i control del comportament dels directius i subordinats jeràrquics que tendeixin a evitar els delictes”.

Aquesta teoria la comparteix la Fiscalia de l’Estat, que pocs dies abans de la sentència va dictar una instrucció que estableix les bases per acusar una empresa. Si hi ha un pla de compliance i s’estableixen els controls adequats per evitar el delicte, l’empresa pot ser exonerada dels fets que hi passen. La Fiscalia, a més, dedica un apartat a la responsabilitat dels partits polítics i sindicats i les seves fundacions. Ja està actuant en aquest sentit en la investigació del buidatge dels discos durs de l’ordinador de l’extresorer del PP Luis Bárcenas.

Posar tallafocs per evitar la responsabilitat és clau. Així ho expliquen Haidé Costa i Fruitós Richarte, exmagistrats i socis fundadors de Judilex, una empresa dedicada a fer plans de compliance per a les empreses. Haidé Costa explica que en més del 80% de delictes econòmics s’utilitzen empreses per cometre’ls. Per evitar condemnes a les empreses cal “instaurar una cultura de compliment i tenir un pla de riscos”. Això suposa formació i prendre mesures. Perquè acabi eximint l’empresa de la seva responsabilitat, no obstant això, “el pla ha de ser raonable”. Amb un bon pla s’evitaria l’efecte Arthur Andersen, el cas de la companyia americana que va anar a judici i es va enfonsar pel cost del procés en la seva reputació, malgrat que va acabar sent absolta. Segons Haidé Costa el judici s’hauria evitat amb un pla de riscos. Fruitós Richarte assegura que tot plegat pot tenir un efecte positiu en la lluita contra la corrupció política si s’exigeix a les empreses un bon pla i se’ls imposen auditories penals perquè puguin concórrer en els concursos públics.