El govern central sembla que estigui capficat a convertir-nos en ianquis de la nit al dia. Sí, vol convertir Espanya en el país de les segones oportunitats, un lloc tolerant amb el risc i el fracàs en què els emprenedors tinguin catifa vermella davant de l'administració. A més de futbol , la paraula que no va faltar en el discurs de diumenge del Rajoy, en què gairebé ens va dir a tots els espanyols que havíem aixecat la camisa a aquests rucs dels alemanys, va ser emprenedors (sí, cada vegada que apareix Rajoy em dedico a comptar les vegades que la diu). Però el més substancial sobre el tema dels emprenedors ho va dir uns dies abans la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, en l'obertura de l'Spain Startup and Investor Summit. La vicepresidenta va anunciar una regulació en què, sempre que no sigui "culpa seva", els emprenedors puguin tenir una "segona oportunitat". És a dir, que "es puguin deslliurar tan ràpid com sigui possible de les càrregues del seu primer intent per continuar amb el seu esperit emprenedor" (ha-ha-ha)... perdoneu. Ehem.
Realment és molt spanish, això de voler fer una llei per regular coses com la felicitat. La mentalitat d'un país no es canvia amb lleis. A cop de legislació, d'un dia a l'altre farem que totes les càrregues que afecten els emprenedors que hagin fracassat (sempre, això sí, que sigui per culpa de la caiguda d'un meteorit o de l'infortuni diví) desapareguin del mapa i a otra cosa mariposa . El que cal no és això, amic Mariano. Què cal? Que la paperassa no sigui un infern, que una persona que vulgui capitalitzar l'atur pugui fer-ho per finançar despeses de circulant (i no només per comprar aparells com passa ara)... o que per optar a alguna d'aquestes ajudes de les quals parla la vicepresidenta rebis ajuda per omplir els 800 papers que has de presentar.
En definitiva, el que cal és que tota la legislació que afecta les empreses (i no una llei bolet com la que volen crear ara) tingui en compte que no tothom té la legió d'advocats, fiscalistes i gestors que tenen les grans empreses. Estem sols davant el perill, com Gary Cooper.
L'executiva agressiva és una jove emprenedora
