VICENÇ MOLINÉ

El fundador de Desigual: de 'hippy' a ric invisible

El fundador de Desigual: de 'hippy' a ric invisible / ANTHONY GARNER Zoom

Meyer, nascut a Suïssa, va començar la seva aventura empresarial amb una botiga de 'patchwork' a Eivissa i avui la seva companyia factura 700 milions d'euros

Desigual, la marca que ha acabat fent-se un lloc als armaris catalans de manera massiva, té els seus orígens en l'Eivissa hippie dels anys 80. Va ser en aquell punt de trobada dels joves europeus on va anar a parar un suís aficionat a la costura i el disseny, Thomas Meyer, i van ser els mercats de carrer de l'illa mediterrània on es van vendre les primeres peces amb l'estil Desigual.

Si a la roba hi transmet vitalitat i optimisme -el lema de la companyia és "La vida es chula" -, la seva vida la marca la discreció i el recolliment. Per no saber-se, no se sap ni l'any de naixement, que se situa a principis dels anys 60 a Suïssa. De l'època a Eivissa, on va arribar quan tenia uns 20 anys, només se'n sap que mentre intentava tirar endavant una botigueta de roba estampada per a hippies , va tenir l'oportunitat d'aconseguir una partida de 3.000 pantalons texans. Meyer no només va tenir la genial idea de fer-ne retalls per fer caçadores texanes que s'esgotaven al mateix ritme que les produïa, sinó que va tenir la visió per veure-hi una oportunitat de negoci.

Amb l'ajuda de la seva amiga i en aquell moment creativa publicitària Isabel Coixet, va batejar la seva empresa amb la marca Desigual i el lema "No es lo mismo" . L'èxit inicial, però, va sobrepassar les capacitats de Meyer i el 1988 va haver de fer una suspensió de pagaments. "Vam prendre moltes decisions equivocades", va reconèixer a posteriori. Meyer, però, no es va rendir i va seguir endavant, convençut que els seus dissenys estaven destinats a l'èxit.

A tota vela

Els anys noranta els va passar definint la seva estratègia, començant les exportacions a França i Portugal i decidint-se per obrir botigues pròpies. Tot i això, va ser el 1992 quan va passar una d'aquelles casualitats que marquen el futur d'una marca. Aquell any Meyer va decidir fugir de la Barcelona olímpica i va emprendre un viatge en veler amb Nova York com a destí. Entre els 13 aventurers que es van embarcar en aquell vaixell hi havia Manel Adell, un empresari amb experiència en empreses com Agrolimen i Bang &Olufsen. Junts i durant setmanes de navegació, van comentar la situació de Desigual i les seves possibilitats. A la tornada, Meyer va seguir comptant amb el seu nou amic per decidir el rumb de la marca, però no va ser fins al 2002 quan Adell va associar-se amb Meyer.

Aquell moment va ser decisiu, ja que Desigual va remuntar el vol definitivament. Fidel a la filosofia empresarial de Meyer, van impulsar la companyia autofinançant-se i van arribar al 2007 facturant 85 milions d'euros, deu vegades més que cinc anys abans, i sense cap deute amb els bancs. El creixement, però, també va portar els primers problemes amb la competència i els anys 2008 i 2009 Desigual va rebre dues denúncies per plagi, primer de la firma Dolores Promesas i després, amb més ressò mediàtic, de Custo Barcelona.

Opacitat

Amb l'esclat de la crisi, mentre la competència agafava posicions defensives o tancava, Desigual no parava d'obrir botigues arreu del món. L'any passat va facturar 701 milions d'euros i va inaugurar una nova seu al costat de l'Hotel Vela, a Barcelona. També va ser l'any en què Adell va deixar la companyia.

Tot i que la versió oficial va justificar la marxa d'Adell "per buscar nous projectes professionals", els rumors del sector apunten a les desavinences sorgides els últims temps entre Adell i Meyer. La marxa d'un dels dos germans de Meyer de la companyia sembla un cas semblant.

La sortida d'Adell ha obligat Meyer a redissenyar la companyia. La direcció general de Desigual, on ningú ha volgut col·laborar en la redacció d'aquest article, va recaure en Manuel Jadraque, fins ara cap d'operacions. En l'àmbit fiscal, Meyer també va decidir repatriar la seu de la companyia d'Holanda a Espanya. L'últim tabú trencat l'any passat per Meyer va ser la signatura d'un crèdit de 200 milions d'euros, destinats a comprar a Adell el 30% de les accions de Desigual, amb la qual cosa el fundador torna a ser l'únic accionista de la companyia. Meyer mai ha concedit una entrevista i defuig de les aparicions públiques, fent honor al seu malnom de "milionari invisible".