T.G.

Una herència militar anglesa del segle XIX

L'organisme de Competència adverteix que el ministeri de Foment afavoreix Renfe

Una herència militar anglesa del segle XIX / ALEJANDRO BOLIVAR / EFE Zoom

Les grans companyies ferroviàries públiques europees s'inspiren en l'organització militar anglesa del segle XIX. "La manera com s'organitzen les companyies i les relacions d'autoritat que mantenen vénen directament de l'herència militar" de fa prop de 200 anys, assegura el professor de tecnologia i operacions de l'Iese Frederic Sabrià.

Potser per això Renfe, que l'any passat va patir unes pèrdues de 16 milions d'euros (suposa una millora molt apreciable sobre els 39,5 milions de l'any anterior), ha optat per modernitzar-se i segregar la seva activitat en quatre societats, per afrontar amb més garanties la competència que tard o d'hora arribarà.

Les filials seran Renfe Viajeros (preveu acabar aquest any amb unes pèrdues de 95 milions), Renfe Mercancías, Renfe Fabricación y Mantenimiento (totes dues també en números vermells) i Renfe Alquiler de Material Ferroviario. Aquesta última societat, que espera generar beneficis testimonials (600.000 euros), serà la responsable de llogar 19 trens (set AVE i una dotzena de combois de velocitat alta) excedentaris als operadors privats que participin a les privatitzacions de la gestió.

Teòricament, aquest nou organigrama del grup públic havia d'estar en marxa a principis del 2014, però a hores d'ara ningú sap si és així, van indicar fonts del sector.

I mentre Renfe es prepara, els operadors privats interessats a participar en el pastís mantenen un nivell de desconcert considerable. "No és estrany", afirma el gerent d'AEFP, Juan Diego Pedrero, perquè "les experiències, fins ara, han estat negatives".

El ministeri va decidir obrir a la iniciativa privada el transport de mercaderies el 2005. Fins ara ningú hi ha sortit guanyant, perquè la filial de Renfe del ram continua amb pèrdues i els operadors que hi van entrar en molts casos ja han sortit del negoci i la que s'hi manté ho fa a través d'acords concrets amb la iniciativa privada. Aquest és el cas de Comsa, que manté acords de subministrament amb Seat i altres empreses d'aquest sector.

Trens turístics

La segona experiència negativa és molt més recent i suposa la liberalització de la gestió de trens turístics, que fins ara només ha servit perquè l'autoritat de competència, la CNMC, hagi emès aquest gener un informe en què assegura que el ministeri afavoreix Renfe en l'adjudicació de la capacitat ferroviària, és a dir, en la facilitat d'accés a les vies.

Aquesta situació es pot reproduir en les licitacions de l'AVE, tenint present que Adif va augmentar el 2013 els cànons que, això sí, també paga Renfe. Però l'operadora estatal va rebaixar els preus fa mesos per mantenir el nivell competitiu sobre l'avió i els autobusos.

En tot cas, Frederic Sabrià ho té clar: "El que s'hauria de fer és desregular les línies d'alta velocitat de mitjana distància, que podrien combinar-se de manera intermodal amb autobusos. Així s'afavoririen els interessos reals de la població".