IMPOSTOS
JOAN FAUS

Les hamburgueses, paradigma de la lluita dels EUA contra la fuga fiscal

La marxa de Burger King al Canadà es converteix en emblema per la seva popularitat i el suport de Buffett

AMB EL SEU PLA DE TRASLLADAR la seva seu fiscal al Canadà, Burger King s’ha convertit en el paradigma de la croada del govern dels Estats Units contra les estratègies de grans empreses d’utilitzar operacions a l’estranger per pagar menys impostos. Després de setmanes de denúncies públiques, el departament del Tresor va anunciar dilluns un paquet de mesures per tractar de frenar aquest fenomen d’“inversions fiscals”. Ràpidament, es van generar moltes expectatives sobre si tindria algun efecte en l’estratègia de Burger King. Però l’endemà la cadena d’hamburgueses deixava clar que res ha canviat i que el seu acord, anunciat a finals d’agost, “continua avançant com estava previst” per adquirir l’empresa de cafeteries canadenca Tim Horton.

L’operació li permetrà traslladar la seva seu fiscal de Miami al Canadà. I, de retruc, un estalvi majúscul, tenint en compte la fiscalitat empresarial més baixa del Canadà, on, de mitjana, el tipus combinat és del 26,3%. Als EUA és del 39,1%, el més elevat dels països avançats. A Espanya ronda el 30%. Burger King ha insistit que l’acord respon a un projecte de creixement a llarg termini i no a motius fiscals, però el seu cas ha aixecat moltes suspicàcies perquè és una empresa popular i perquè se suma a una llista d’exemples similars. Segons algunes estimacions independents, podria estalviar-se cada any fins a 6,3 milions d’euros.

En qualsevol cas, les noves restriccions del Tresor gairebé no afecten l’acord perquè la nova Burger King tindrà un nombre substancial d’operacions al Canadà. Les mesures endureixen els requisits perquè una companyia pugui traslladar gran part de les seves divisions fora dels EUA o cedir el control a filials estrangeres. No obstant, per aconseguir canvis en profunditat el govern de Barack Obama sap que necessita una reforma integral del sistema tributari, cosa que només pot dur a terme el Congrés, i el Partit Republicà, que controla una de les dues cambres, ha deixat molt clar que s’hi oposa.

Burger King no és un cas aïllat, ni el més gran. Però té la particularitat que hi està involucrat Warren Buffett, el multimilionari que fins ara era un model per a la Casa Blanca per haver demanat una pujada d’impostos als més rics. La compra de Tim Hortons per Burger King, valorada en uns 8.600 milions d’euros, es durà a terme amb finançament parcial de Berkshire Hathaway, la companyia d’inversió de Buffett, que aportarà 2.300 milions d’euros.

En els últims mesos, altres empreses, com la de material mèdic Medtronic i la de l’alimentació Chiquita, han anunciat projectes per traslladar la seva seu dels EUA a Irlanda -amb un tipus molt baix, del 12,5%- mitjançant l’adquisició de firmes locals. Malgrat les noves restriccions, els acords es completaran “sense perdre gens de ritme”, segons pronostica el consultor fiscal Robert Willens, en un informe a clients.

La polèmica pels intents de grans empreses de pagar menys al fisc tampoc és exclusivament nord-americana. A l’abril la cadena de cafeteries Starbucks va anunciar el trasllat de la seva seu europea d’Holanda al Regne Unit, cosa que li suposarà pagar més impostos a les arques britàniques. La decisió arriba dos anys després que l’empresa fos acusada de mentir sobre la seva salut econòmica a l’autoritat fiscal britànica per així abonar menys tributs, fet que li va generar un boicot i un cop duríssim a la seva reputació.