Un clúster aeronàutic, un centre per promoure els emprenedors tecnològics, incentius fiscals a la inversió en energia... Són moltes les propostes que sorgeixen per intentar que Catalunya i Espanya tinguin una economia de futur. Quan es parla dels sectors claus del país sempre es menciona el turisme i també sempre se n'oblida un. Fins i tot Mariano Rajoy el va oblidar quan, al gener, va convocar una reunió d'empreses per impulsar la marca Espanya. Es tracta de la moda. Sí, la moda. Potser perquè els homes tendeixen a considerar-la un negoci per a dones, potser per la discreció dels seus empresaris o potser perquè no hi ha una patronal amb força... Però quin sector a Espanya i Catalunya pot presumir de ser líder mundial, amb Inditex i Pronovias, o de ser capdavanter, amb Mango, Desigual o Shana?
Catalunya té bona part de la culpa del fet que l'Estat sigui capdavanter. No som bons fent luxe (com ho són a França) ni creant marques de segment alt (com a Itàlia). Però aquí sabem crear moda ràpida, és a dir, grups de distribució de moda, que és el que actualment està marcant les regles del joc del sector. El número u mundial de la distribució de moda és Inditex, que ha ocupat durant les últimes setmanes la primera posició de l'Íbex. L'empresa gallega és l'única espanyola entre les deu més grans del món, però Catalunya també té altres líders. Mango, amb una facturació de 1.408 milions, és el número dos espanyol. Desigual i Pepe Jeans se situen en el quart i cinquè llocs, amb 560 i 350 milions. Punt Roma i Shana (una empresa fundada el 2010) facturen 200 milions i 85 milions, respectivament. I si ampliem el punt de mira més enllà de la gran distribució, trobem altres exemples: Puig (que s'està fent un lloc entre els gegants mundials del luxe), Tous (el seu osset ha arribat a tot el món) i Pronovias (líder mundial del negoci de les núvies).
Mango té una plantilla d'11.000 treballadors i Desigual crearà 250 nous llocs de treball quan engegui la nova plataforma de distribució que està projectant per fer front al seu creixement. I aquests són només els treballadors directes. Però també viuen de la moda la logística, la construcció, els fabricants de maniquins i els desenvolupadors de programari per gestionar la cadena de subministrament.
En un moment en què els fonaments de l'economia trontollen, els inversors busquen sectors per fer créixer els seus diners. A escala internacional ja s'està produint una explosió d'inversions en empreses de moda. A Espanya n'hem tingut poques (només Shana), però els experts diuen que el 2013 el sector serà protagonista. I és que la moda és un negoci que crea riquesa, no només samarretes de colors bonics per vestir-se cada matí.
Pilar Riaño és directora de Modaes.es
