El gran negoci tàctil

Tot i que sembli el contrari, només el 23% dels 5.500 milions de telèfons mòbils que hi ha actualment al món són exclusivament tàctils, però aquesta proporció va creixent. Tal com explica el company Jordi Sabaté en aquesta mateixa pàgina, els fabricants de dispositius s'esforcen a superar amb el reconeixement de veu les evidents limitacions de les pantalles tàctils de cara a l'usuari com a mitjà eficient d'introducció de text. El que aquestes empreses no faran mai és promoure el retorn als aparells amb teclat físic, perquè el seu negoci millora amb cada usuari que abandona el teclat per passar-se al tàctil.

Un telèfon amb pantalla tàctil té un gran avantatge sobre un model equivalent amb teclat: la seva logística de producció i distribució a escala global és infinitament més senzilla. El primer és un equip universal, que s'adapta a cada país i idioma mitjançant el programari que conté i, per tant, es pot fabricar en quantitats més grans i traslladar d'un lloc a l'altre en cas de desequilibris d'estoc. En canvi, la producció del segon és específica per a cada mercat, en quantitats menors, i les errades de càlcul no es poden compensar desplaçant unitats.

És el mateix motiu pel qual els fabricants d'informàtica han abraçat amb entusiasme les tauletes i els convé que s'acabin menjant el mercat dels ordinadors portàtils, sobretot els netbooks de baix cost: la mateixa tauleta val per a tot el món. Les tauletes, per cert, tenen un altre gran avantatge per als fabricants: els sistemes operatius de PC (Windows, OS X, Linux) són multiusuari, mentre que els de les tauletes (l'iOS dels iPad, l'Android dels seus competidors) només preveuen un usuari, cosa que dificulta compartir l'aparell entre diverses persones sense que una accedeixi a les dades (missatges, documents, adreces) de les altres. I, per tant, hi ha més arguments per acabar venent-ne una a cada membre de la família o a cada empleat de l'empresa. Oportunitat de negoci a la vista.