El gran empresariat davant del mirall

A qui no estigui avesat a seguir els debats pressupostaris segurament li semblarà poc transcendent que aquesta setmana la Comissió Europea hagi confirmat que l'objectiu de dèficit d'Espanya per al 2013 és del 6,5%, dues dècimes més del que havia reconegut el president del govern espanyol, Mariano Rajoy. Però en realitat és molt significatiu. No només perquè impliquen menys retallades (al voltant d'uns 2.000 milions d'euros menys), sinó perquè demostra perfectament com l'Estat asfixia les comunitats autònomes. Amagar que l'objectiu real era dues dècimes més elevat és caure a un nivell molt baix. Tan baix com el de les persones que a la Rambla de Barcelona acostumaven a estafar els turistes amagant una boleta. Impropi de país seriós.

El president Artur Mas, durant la seva participació a la reunió anual del Cercle d'Economia, ho va exemplificar metafòricament: amb el repartiment del dèficit, l'Estat actua com algú que tira engrunes als coloms. Les comunitats s'estan barallant per aquestes engrunes -una dècima més, una dècima menys- mentre l'Estat es queda el gruix del dèficit per a si mateix. Fa dos anys l'objectiu de dèficit autonòmic per al 2013 era de l'1,1% i ara (després de les pròrrogues concedides per Brussel·les) és de l'1,2%. En canvi, fa dos anys l'objectiu de dèficit per al conjunt d'Espanya era del 3% i ara és del 6,5%. Qui s'ha quedat la immensa majoria d'aquest nou objectiu? L'administració central.

Ja se sap que el gran empresariat no és majoritàriament entusiasta de la independència de Catalunya. Hi ha de tot (no hi ha gaire gent que sàpiga que l'expresident d'una empresa de l'Íbex-35 és simpatitzant d'Estat Català), però no tenen una postura decidida a favor del procés sobiranista. Però amb els arguments que va donar Mas als empresaris, els indecisos que hi havia a la sala van quedar en una posició difícil. Quina alternativa hi ha? ¿Seguir com fins ara?

Coordinador de l'Emprenem