‘FINTECH’
-DANI SÁNCHEZ UGART

El govern espanyol aixeca els límits al ‘crowdfunding’

Diverses empreses de tecnologia financera s’agrupen per crear un lobi que pressioni per una legislació d’acord amb les seves necessitats

EL GOVERN ESPANYOL HA cedit davant de les pressions de les empreses de tecnologia financera ( fintech, segons la seva denominació en anglès) i flexibilitzarà els límits màxims que imposa als inversors que participin en projectes de crowdfunding i que, segons les empreses del sector, dificultaven que aquesta via de finançament es convertís en una alternativa real al crèdit bancari. En concret, el límit que va posar l’executiu de Mariano Rajoy en l’avantprojecte de llei que regula el crowdfunding era de 3.000 euros per cada inversor per a un projecte, i 6.000 euros per plataforma. A més, cada projecte podria recollir un màxim d’un milió d’euros. Segons van explicar a l’ARA fonts del sector, aquesta quantitat s’ha augmentat “significativament” durant les negociacions entre els responsables del ministeri d’Economia i les empreses del sector.

Però aquestes companyies de fintech, i en especial les plataformes de crowdfunding i crowdlending, que fa poc més d’un any que han començat a desplegar-se a Espanya, volen que els ponts de diàleg amb les administracions siguin constants per encarar els reptes regulatoris que s’obriran en el futur. Diverses d’aquestes companyies -entre les quals hi ha les catalanes Kantox, que es dedica a l’intercanvi de divises entre els usuaris fora del circuit bancari, i Arboribus, una empresa de crowdlending - van confirmar també que planegen agrupar-se amb altres plataformes similars de tot l’estat espanyol, segons van explicar a l’ARA directius de les dues companyies catalanes.

De moment encara s’està definint quina serà la fórmula en què es constituiran, però l’objectiu és fer de “lobi”, segons explica el cofundador d’Arboribus Josep Nebot, que valora positivament els canvis introduïts pel govern espanyol en la llei de crowdfunding : “Va pel bon camí”.

La nova llei introdueix la supervisió del Banc d’Espanya a les empreses de fintech, cosa que aquestes empreses celebren perquè els aporta seguretat. Entre les novetats introduïdes pel govern en la negociació amb les plataformes també hi ha l’eliminació de la limitació de les inversions per a inversors professionals, tot i que encara està per definir quina serà la definició exacta d’aquesta figura. Amb això, la limitació de 3.000 euros, que ara serà augmentarà a una quantitat superior, afectarà només els inversors particulars que no es dediquin principalment a aquesta activitat.

El crowdfunding és un tipus de finançament de projectes basat en les microdonacions dels inversors particulars que, tot i que encara no està regulat a Espanya, sí que té un marc normatiu en altres països on ja està molt estès, com el Regne Unit i els Estats Units. El 2013 a Espanya es van recaptar entre 19 milions i 30 milions d’euros en projectes de crowdfunding, segons els informes, però a tot el món aquest sistema va moure més de 5.100 milions de dòlars (3.900 milions d’euros), d’acord amb les dades de Massolution. La majoria de països europeus ja tenen una normativa que regula aquest tipus de plataformes, però els límits d’inversió -en els casos en què existeixen- són més alts (de cinc milions al Regne Unit i a Itàlia i de 100.000 euros a Alemanya, per exemple). Nebot, però, es congratula per la celeritat del govern espanyol a aprovar una norma: “Tot just fa un any que ha començat el fenomen a Espanya i ja tenim una llei en camí. Al Regne Unit van trigar quatre anys”.

Quan el ministre d’Economia, Luis de Guindos, va presentar l’avantprojecte de llei, el febrer d’aquest any, les plataformes que ja operaven a Espanya es van posar les mans al cap. D’una banda perquè, segons van dir aleshores, el text s’havia redactat deixant de banda el sector, i de l’altra perquè els límits els semblaven irrisoris. El crowdfunding es perfila com una de les poques alternatives per a les petites empreses per esquivar el finançament bancari. I es fa especialment necessari en un moment en què les entitats financeres tenen l’aixeta del crèdit tancada. De fet, el govern espanyol té clar aquest extrem, i va assegurar que un dels objectius de la llei era consolidar “una de les vies de finançament no bancari”.

“És l’única via que tenen les empreses petites que no ofereixen grans rendibilitats”, afirma Nebot. I és que, paral·lelament a la llei de crowdfunding, el govern espanyol ha engegat projectes per impulsar el finançament alternatiu a les pimes, com el mercat alternatiu de renda fixa, en el qual poden emetre bons. Però aquestes eines van més aviat dirigides a empreses mitjanes i no queden lluny de l’abast de les empreses molt petites, que són àmpliament majoritàries en el teixit empresarial espanyol i català.