VICENÇ MOLINÉ

Un gestor qüestionat per liderar Panrico

Carlos Gila / ANTHONY GARNER Zoom

Amb la seva actuació a La Seda i a Sintel, filial de Telefónica, es va guanyar la imatge de reestructurador sense escrúpols. Ara té la missió de reflotar Panrico. O liquidar-la

"Hi ha directius especialitzats a internacionalitzar, d'altres a fer créixer start-ups amb potencial, d'altres a reorientar un negoci… I Carlos Gila està especialitzat a reestructurar empreses amb greus problemes". Així resumeix el perfil professional de Gila un antic company seu. En una feina que seria el malson de la majoria de directius, Gila hi veu un repte, un futur trofeu per a la seva carrera. Des del 1996 es dedica a salvar -o, en alguns casos, liquidar- empreses en situació terminal, i el seu últim pacient és la catalana Panrico.

Nascut el 1966 a Segòvia, és fill de Carlos Gila González, un membre de la UCD que va defensar fins a l'últim moment la independència de la província de Segòvia davant Castella i Lleó. Gila fill va evitar seguir la trajectòria política del seu pare i va marxar a estudiar als Estats Units, on es va llicenciar en finances per la Universitat de San Francisco, un títol que va complementar amb una altra titulació en dret a la Universitat Europea de Madrid i, altre cop als Estats Units, un màster en alta direcció per la Harvard Business School. Aquest currículum li va obrir les portes de la direcció general d'estratègia del Banco Hispano Americano i, posteriorment, va accedir a la delegació espanyola d'Andersen Consulting. El següent destí seria l'empresa de transports segoviana Tedeva, on va exercir de conseller delegat i que li va servir de trampolí per arribar a la presidència de la Federació Empresarial de Segòvia i, de retruc, a la junta de la CEOE.

Fent amics

Les reunions de la patronal van servir-li per teixir amistat amb els futurs ministres d'Economia i Agricultura Rodrigo Rato i Loyola de Palacio, impulsors de l'onada de privatitzacions del PP. Rato i De Palacio van confiar en Gila per sanejar Aceites Coosur i més tard la companyia Ebro Puleva.

L'experiència en privatitzacions li va permetre seguir pel seu compte. Després de ser nomenat president de Sintel, una filial de Telefónica amb una situació financera crítica, Gila va decidir convertir aquesta reestructuració en un repte personal i, enmig de la polèmica generada pels gairebé mil acomiadaments anunciats, la va comprar pel preu simbòlic de dos euros. Els sindicats van pressionar amb força, amb centenars d'empleats de Sintel acampats durant mesos al passeig de la Castellana de Madrid, i el govern espanyol va acabar intervenint-hi. Gila va acabar dimitint i Sintel, liquidada, va deixar més de 1.800 persones sense feina.

El seu següent pas va ser La Seda de Barcelona. Davant la caiguda lliure que patia l'empresa, Gila va aplicar la seva prioritat a l'hora de reestructurar una empresa: un control molt estricte de la caixa. "Té una obsessió amb la tresoreria, és el primer que va mirar quan va arribar a La Seda", explica una persona que hi va coincidir. Els que hi han treballat el defineixen com un treballador incansable i sense hora de sortida, amb un caràcter molt dur a les reunions. El pas de Gila per La Seda ha acabat amb l'empresa presentant concurs de creditors aquest estiu.

Els últims anys Gila ha treballat com a assessor del fons d'inversió d'alt risc Oaktree, actual propietària de Panrico. El fons ha encarregat a Gila la feina de reflotar-la.

Els que han treballat amb ell expliquen que en situacions de tensió acostuma a menjar fruita seca. A Panrico potser la canvia per Donuts.