La confiança en l'economia és fonamental, com també en tot el que està relacionat amb les inversions. Quan una persona inverteix en productes financers necessita que l'assessorin, no simplement que li venguin els productes. Aquests serveis els han prestat tradicionalment les entitats de crèdit i les denominades empreses de serveis d'inversió , que són les societats de valors, agències de valors i societats de gestió de carteres.
Tenint en compte la creixent complexitat i els elevats riscos d'alguns dels productes dels mercats de valors, l'assessorament és cada dia més necessari. Dels assessors s'espera que proporcionin informació honesta i imparcial, i que adeqüin els productes al perfil del client en relació als seus coneixements, experiència, objectius d'inversió i situació financera. No es pot assessorar igual un client amb estudis econòmics que entén els riscos d'un producte financer complex que una persona de vuitanta anys sense estudis i que no vol assumir grans riscos.
Regulacions
Fins fa pocs anys, l'assessorament no estava regulat. Però la llei del mercat de valors del 2007 i la reforma de la directiva europea sobre mercats d'instruments financers, coneguda com a MiFID (Markets in Financial Instruments Directive) han canviat la situació. Amb això es pretén millorar la protecció dels inversors, sobretot del denominat client minorista , que és el client no professional, que té menys coneixements i experiència.
Per millorar la protecció dels inversors, la MiFID va regular la prestació del servei d'assessorament financer en matèria d'inversors i, en la seva transposició, la llei del mercat de valors va crear la figura de les EAFI (empreses d'assessorament financer), que estan regulades i supervisades per la CNMV. A diferència de les entitats de crèdit i de les altres empreses de serveis d'inversió, que també assessoren els seus clients, les EAFI se centren exclusivament en l'assessorament. Per tant, les EAFI no venen ni gestionen inversions.
Adaptació al client
Un bon assessorament exigeix, en primer lloc, fer el test de conveniència al client per avaluar els seus coneixements i la seva experiència prèvia en mercats financers, i per assegurar-se que és capaç d'entendre la naturalesa i els riscos dels productes que li ofereixen. En segon lloc, cal recomanar els productes que s'ajusten més al client, fent un test d'idoneïtat que analitzi el temps que es vol mantenir la inversió, el perfil de risc i la situació financera del client. Un altre tema molt important és gestionar correctament els conflictes d'interessos, per garantir que l'assessor actua de manera honesta, imparcial i pensant en el que li interessa més al client.
Els problemes apareixen quan no s'informa bé el client o no se l'assessora considerant la conveniència i la idoneïtat dels productes, o quan no es gestionen bé els conflictes d'interès i es recomanen productes que convenen a l'entitat però no al client. Aquests problemes, que s'han vist en algunes entitats els últims anys, ressalten la utilitat de l'assessorament independent.
No obstant això, malgrat la necessitat de l'existència de les EAFI, la realitat és que estan tenint un baix desenvolupament. Actualment hi ha 124 EAFI, de les quals tres quartes parts són persones jurídiques i la resta són persones físiques. No és un nombre baix si ho comparem amb les sis gestores de carteres o les 87 societats i agències de valors. Però són poques si ho comparem, per exemple, amb els més de 30.000 professionals que ofereixen assessorament financer a Espanya en entitats de crèdit o empreses de serveis d'inversió o com a professionals independents, segons dades d'Inversis.
A més a més, el volum assessorat per EAFI és molt reduït. A final del 2012 el nombre de clients assessorats era de 3.484 i el total assessorat a clients minoristes era d'uns quatre mil milions d'euros, la qual cosa representa un 7% del total de la inversió en productes financers. En altres països, com el Regne Unit, per exemple, aquest percentatge supera el 70%. A Espanya, en canvi, més del 90% de l'assessorament el fan les entitats de crèdit.
Disposició a pagar
Entre les causes que expliquen el poc volum de les EAFI podem destacar el desconeixement d'aquesta figura i, sobretot, que pocs clients estan disposats a pagar per l'assessorament, ja que estan acostumats a rebre'l d'entitats de crèdit o d'altres empreses de serveis d'inversió, o fins i tot d'altres professionals, que no cobren explícitament per això.
De cara al futur, les EAFI tenen grans oportunitats, principalment les que s'especialitzin en l'assessorament independent, ja que per a l'inversor hi ha una gran diferència entre una EAFI i una entitat que comercialitza productes.
L'objectiu d'un comercialitzador és vendre els seus productes. En canvi, el de l'assessor és assessorar els seus clients, de manera que el producte que s'utilitza per fer la inversió passa a un segon pla. No obstant això, les EAFI han de guanyar dimensió per poder assumir els costos dels requisits normatius que han de complir com a entitats supervisades.
Els pròxims anys el país té importants reptes en aquesta matèria, com ara la millora de la protecció del client, combinada amb una regulació i una supervisió eficients que afavoreixin el desenvolupament de les empreses que ofereixin assessorament financer independent.
