Empreses 29/06/2014

La fusta catalana: últim esforç per no entrar a l’UVI

La indústria es mou per reanimar un mercat llastat pel mal estat dels boscos i l’escassa professionalització

-júlia Manresa
4 min

BIGUES TORTES, IRREGULARS I poques vegades paral·leles. Així és l’estructura que trobem en la majoria de sostres de qualsevol masia catalana, exemple viu del tipus de fusta que s’ha utilitzat tradicionalment a Catalunya.

El sector s’enfronta a diverses paradoxes. El bosc ocupa més de la meitat del territori de Catalunya, però la fusta només suposa un 1,3% del total del volum de negoci de la indústria catalana. La seva qualitat hi té molt a veure. Aquest 67% de superfície forestal que té el país produeix tres milions de tones de fusta a l’any que “no s’utilitzen”, explica Salvador Ordóñez, conseller delegat de projectes del Gremi de Fusters, Ebenistes i Similars de Barcelona.

Menys d’un 1% de tota aquesta fusta es destina a biomassa, una quantitat similar s’aprofita per fer palets i embalatges i la resta queda als boscos. La causa d’això és un peix que es mossega la cua. La fusta catalana no té prou qualitat per ser utilitzada per a la construcció, els mobles, els complements o els encofrats, per exemple. Però és la degradació dels boscos, des de fa més de 20 anys, el que impedeix que els arbres creixin de manera regular i se’n pugui controlar i millorar la qualitat.

Des del 2009 la indústria de la fusta va deixar de registrar beneficis, i del 2007 al 2014 el Gremi de Fusters va passar de 1.400 a 300 afiliats. La crisi de la construcció només ha sigut el detonant d’una situació que ve de lluny. La majoria de boscos necessiten uns 20 anys per créixer i, per això, cal tirar força enrere per trobar les causes del seu abandonament.

La falta de professionalització i d’unes polítiques de gestió forestal adequades des de finals dels 80 és el motiu que assenyala el Ordóñez. A més, critica la poca visió de futur que els empresaris del sector han tingut fins a l’actualitat. Josep Escorihuela, conseller delegat de Forestal Catalana, l’entitat que gestiona els boscos públics catalans des del departament d’Agricultura, reconeix que sí que va faltar visió de futur un cop van tancar les dues principals indústries papereres fa 20 anys. Aquestes empreses eren les que es quedaven amb la fusta de menys qualitat i, des d’aleshores, els propietaris no van trobar-hi cap altra sortida i es van deixar créixer els boscos. Els països nòrdics van saber cobrir aquest buit i la fusta catalana es va anar acumulant.

De tota la superfície forestal catalana, el 80% està en mans privades. I, tot i que és una indústria amb poc pes en l’economia, és una de les que té més empreses, amb 2.400 societats el 2013. Segons Salvador Ordóñez, aquesta és una altra part del problema. De totes aquestes empreses només l’1% tenen més de 50 treballadors, amb una mitjana de 6,5 ocupats per cada societat. A més, la majoria són d’origen familiar, un fet que no afavoreix la modernització ni la professionalització del sector, perquè la majoria es dediquen a mercats locals i comarcals i s’especialitzen en l’artesania sense afrontar els reptes que hi ha en un mercat a la baixa.

Davant aquesta situació, el conseller delegat de projectes del que és el gremi més antic d’Espanya, creat l’any 1257, busca impulsar ara una modernització del sector que permeti aprofitar aquests tres milions de tones i revifar tota la indústria que gira al voltant de la fusta. El bosc és viu i ric és un projecte que implica tots els actors de la fusta, des del departament d’Agricultura fins a les serradores, rematants, magatzems i fusters, passant pels propietaris dels boscos. L’objectiu és reanimar el sector trobant la manera d’utilitzar la fusta del país per abastir el mercat intern. Per això, aquesta setmana el Gremi de Fusters, juntament amb l’Institut Català de la Fusta, l’Associació d’Entitats Locals Propietàries Forestals a Catalunya (Elfocat) i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, comença unes proves pilot en boscos de la Cerdanya i el Pallars. Es talarà la fusta i se supervisarà tot el procés de serrar-la i assecar-la fins que arribi als magatzems que s’han compromès a comprar-la mentre compleixi els requisits de qualitat.

Una de les serradores implicades és Maderas Perarnau, de Canet de Mar. El seu propietari, Josep Perarnau, fa més de 60 anys que treballa la fusta i està convençut que el sector s’ha abandonat en els últims 20 anys. “Ho estem fent molt malament, el bosc se’ns crema i no el sabem aprofitar”, alerta aquest empresari especialitzat en la importació de fustes tropicals. Perarnau va decidir col·laborar en aquesta iniciativa perquè està convençut que “beneficiarà tot el país”. Si s’exploten els boscos, els propietaris en podran treure beneficis, es crearan llocs de treball en el sector i, de retruc, si els boscos estan nets es reduirà el risc d’incendis.

Copiar el que ja fan altres països és, segons Josep Perarnau, el que hauria de fer el sector forestal català. “Comprem la majoria del pi a França i tenim el mateix tipus de bosc”, assenyala. Aquest empresari de Canet de Mar no troba cap sentit en el fet que sigui més econòmic comprar a l’exterior la mateixa fusta que Catalunya pot produir. Per això, una altra de les iniciatives vinculades al projecte El bosc és viu i ric és fomentar el consum de fusta nacional i abastir la demanda del mercat intern. “Si les bigues que veiem a les cases rurals catalanes són tortes i irregulars és perquè no hem cuidat els boscos, les empreses no poden confiar en fusta com aquesta”, explica el president del Gremi. Falta el rigor i la precisió que han tingut països com Finlàndia, Àustria i França.

La innovació és una altra de les assignatures pendents del sector. Altres materials com l’alumini han desbancat els usos tradicionals de la fusta. A més, només un 0,1% de la inversió en R+D del total de la indústria catalana l’any 2011 correspon a aquest segment. Així doncs, una estructura tan tradicional com el gremi més antic de tot l’Estat impulsa la conversió de la indústria forestal en un clúster que impliqui la cooperació de tots els seus actors.

Es tracta de repensar la cadena del sector de la fusta. El conseller delegat de Forestal Catalana, Josep Escorihuela, ja avança que una de les conclusions de les proves pilot serà la necessitat d’una nova indústria, a més d’una modernització i professionalització de la ja existent a través de la formació.

De la mateixa manera que la degradació del sector té el seu origen 20 anys enrere, una reforma tan profunda és una aposta a llarg termini. Fins ara compta amb el suport de gran part dels agents d’un sector que el 2013 va perdre un 6,4% d’empreses i un 11,6% de llocs de treball.

stats