XAVIER ALEGRET

La fuga de capitals va ser del 18% del PIB

L'any passat, la sortida neta de diners d'Espanya va ser de 179.221, tot i que es va frenar els últims mesos

La gran desconfiança en la situació financera i econòmica que va patir Espanya durant bona part de l'any passat va propiciar que la fuga de capitals de l'Estat es més que dupliqués el 2012 respecte al 2011.

Segons les dades publicades aquesta setmana pel Banc d'Espanya, la sortida neta de capitals va ser de 179.221 milions d'euros, equivalent al 18% del PIB espanyol i gairebé dues vegades i mitja els 73.393 milions que van sortir el 2011. Bona part del saldo negatiu de l'exercici 2012 corresponia a operacions interbancàries, és a dir, entre entitats financeres. Les inversions del mercat financer, com préstecs i dipòsits, van sumar una sortida neta de 151.388 milions d'euros, més del triple que el 2011. Les inversions de cartera, com accions, bons i obligacions i fons d'inversió, van tenir un saldo negatiu de 51.410 milions d'euros, més del doble que durant l'any anterior.

Aquest saldo negatiu de la balança de pagaments es va produir bàsicament en els vuit primers mesos de l'any. De fet, només en el primer trimestre del 2012 ja es va superar amb escreix la xifra de l'any anterior. Al març es va produir un rècord mensual de sortida neta de capital, amb 66.625 milions d'euros.

La crisi i l'efecte Draghi

La crisi financera espanyola va anar a l'alça durant el 2012 i va tocar sostre a l'estiu, amb els rumors de rescat financer d'Espanya, que semblava inevitable. Això va esfonsar la borsa espanyola i va disparar la prima de risc, que va tocar el seu màxim històric i va superar els 600 punts bàsics, cosa que feia encara més delicada la situació d'Espanya, ja que dificultava i encaria molt el seu finançament.

Aquesta situació va reflectir-se en la balança de pagaments, que va registrar una sortida de diners molt important durant el primer semestre, que es va relaxar al juliol i a l'agost i que es va capgirar al setembre. Fins a l'agost, l'últim mes en negatiu, la balança de pagaments va sumar un saldo negatiu de 251.761 milions, que després es va eixugar parcialment.

Al setembre, la decisió amb què el president del Banc Central Europeu, Mario Draghi, va sortir al pas dels rumors sobre una més que hipotètica caiguda de l'euro va calmar els mercats i va invertir la tendència. Draghi va assegurar que el regulador bancari tenia liquiditat per ajudar els països perifèrics, que necessitaven ajuda, i en va fer una bona mostra comprant deute. La borsa es va recuperar, la prima de risc va abandonar els perillosos valors de principis d'estiu i la balança de pagaments va recuperar el positiu. Al setembre, per primer cop en més d'un any, hi va haver entrada neta de capital, per valor de més de 28.000 milions.

La tendència positiva no s'ha trencat i al desembre, l'últim mes del qual el Banc d'Espanya ha ofert dades, van entrar 18.676 milions d'euros. Al mateix mes de l'any passat hi va haver un saldo negatiu de 32.454 milions. En els últims quatre mesos del 2012, van entrar 72.540 milions a Espanya.