El fre reformista de Rajoy

No sé si ho han notat, però fa temps que el govern espanyol ha frenat el seu ritme reformador. El PP va irrompre a la Moncloa amb desenes de canvis legislatius. En quatre dies va aprovar diverses reformes financeres i una de laboral (que, per cert, ja s'ha vist de què ha servit), a més de molts altres canvis legislatius no només vinculats a l'economia. Però el ritme s'ha anat diluint a mesura que baixava també la pressió sobre la prima de risc. Compte: encara es fan canvis importants, però hi ha coses que han quedat oblidades.

Respecte a la reforma laboral, precisament, Brussel·les va demanar a Espanya que hi fes modificacions i el govern central va respondre introduint-hi canvis completament cosmètics (com la teòrica supressió de 40 tipus de contracte, que en realitat continuen existint). Un altre cas: la Comissió Europea també va establir que aquest octubre es presentés "un pla per augmentar l'eficiència de l'administració pública", del qual ara com ara no se sap res malgrat que l'octubre s'acaba aquesta setmana. La CE també va exigir que l'edat de jubilació deixi de ser fixa i que variï "en funció de l'evolució de l'esperança de vida". Sembla que Rajoy acceptarà aquest canvi, però que posposarà la seva entrada en vigor fins al 2019.

La pregunta és: què en pensarà Europa? Quan la prima de risc marcava rècords, el govern espanyol feia reformes amb gran facilitat, però ara que ja no té aquesta pressió ha frenat de manera evident. A Berlín encara s'enrecorden de la primera vegada que el BCE va comprar deute d'Itàlia i Espanya (estiu del 2011), cosa que va rebaixar la prima de risc d'aquests països i va servir perquè Silvio Berlusconi abandonés les reformes i tornés al seu camp preferit: el populisme.

Europa sovint ens ha semblat insensible als nostres problemes quan estàvem amb l'aigua al coll. Potser algun dia caldrà demostrar que també sabem fer el que toca sense necessitat de trobar-nos a l'abisme.