VICENÇ MOLINÉ

El forner més gran, i polit, del món

Fill d'emigrants catalans a Mèxic, ell i el seu germà van saber transformar el forn dels seus pares en un imperi del pa de motlle apostant per l'excel·lència en el servei de repartiment

Quan el seu germà Lorenzo li va proposar treballar al forn que acabava d'obrir l'any 1945, Roberto Servitje només tenia 17 anys. Fill de dos catalans emigrats a Mèxic a principis del segle XX, Joan Servitje Torrallardona i Josefina Sendra, Roberto va néixer el 1918 a Ciutat de Mèxic. De les seves arrels catalanes en conserva l'idioma amb què va aprendre a parlar, però ell mateix assegura que es considera "la primera generació de mexicans de la família" i reconeix que no es va relacionar amb els catalans emigrats durant la Guerra Civil Espanyola, ja que no compartia els ideals d'esquerres de la majoria.

Amb les ungles netes

La idea de negoci pensada pel seu germà Lorenzo era senzilla: aprofitar el forn de pa dels seus pares i competir amb la gran panificadora mexicana, Ideal, famosa pel mal servei que oferia. El secret: transportistes nets i uniformats. De fet, els requisits per ser repartidor de Bimbo, que en els seus inicis eren anar dutxat i amb les ungles netes, es mantenen en l'actualitat amb requisits com anar amb el cabell curt i no portar tatuatges ni pírcings. La idea va ser un èxit i, segons expliquen en diverses entrevistes, a l'inici van anar desbordats, malgrat que comptaven amb una flota de deu camions.

El negoci va créixer progressivament i l'any 1956 Roberto es va fer càrrec de la planta de producció de Guadalajara. Cinc anys més tard s'ocuparia de la de Monterrey i el 1963 de la principal, la de Ciutat de Mèxic. Llicenciat en humanitats i amb estudis de comptabilitat per l'Escola Bancària i Comercial de la capital, Roberto es va convertir en el relleu perfecte per al seu germà, a l'espera que el fill gran de Lorenzo assolís l'experiència necessària per agafar el comandament. Així, el 1969 va anar a Harvard a cursar un programa per a directius i després es va convertir en subdirector general del grup. El 1978 va ascendir a director general, el 1990 a president executiu i el 1994 a president del consell d'administració, un càrrec al qual finalment va renunciar a l'abril en favor del seu nebot Daniel Servitje.

Tot i l'ascens fulgurant i la presència minvant del seu germà a l'empresa, Roberto va mantenir la política empresarial que havia portat Bimbo a l'èxit: expansió i productivitat.

A tot arreu

Segons explica en una entrevista a la revista Forbes Mèxic, en els inicis es van engegar rutes de repartiment a zones poc poblades de Mèxic que no eren rendibles però que els germans Servitje mantenien i anomenaven carinyosament rutes de fer pàtria . La primera aventura fora de Mèxic va ser a Espanya, on un dels primers socis, Jaime Jorba, va obrir una fàbrica de pa de motlle amb el mateix nom i amb un 20% de capital mexicà, procedent de Bimbo. L'empresa va créixer, però durant la Transició va ser venuda a la multinacional americana Campbell i no va tornar a mans de la matriu mexicana fins a finals del 2011, ja com la panificadora més gran del món després de comprar el negoci a la multinacional Sara Lee.

La modernitat de la seva filosofia empresarial contrasta amb el vessant personal més conservador de Roberto i el seu germà. Tots dos són catòlics convençuts i no han dubtat a posar els recursos del seu imperi al servei de la jerarquia eclesiàstica mexicana. Una de les seves primeres obres d'envergadura va ser crear l'any 1983 l'Instituto Mexicano de Doctrina Social Cristiana (Imdosoc), un think tank vinculat a l'Església en què, per norma, tots els directius de Bimbo han d'assistir a un "curs de formació social", segons la revista mexicana Replicante . A nivell polític, el 2006 van donar suport al conservador Felipe Calderón, del PAN.