Encara que costi de creure, a l’estat espanyol hi ha almenys dos sectors en què no sembla haver-hi cap problema per trobar feina. El primer són els departaments de tecnologia de les grans empreses: a la trobada de telecomunicacions d’aquesta setmana a Santander, el responsable de Ferrovial es queixava que costa trobar personal qualificat, i això que dos dies abans el president d’AMETIC, la patronal del ram, deplorava el descens alarmant de matriculació d’alumnes en carreres tècniques i assegurava que passarà factura a la competitivitat estatal en el nou món digital.
L’altre sector on jo buscaria feina si ara estigués a l’atur són les empreses d’obra civil que fan els desplegaments de xarxa de fibra òptica per encàrrec de les grans operadores. Només Telefónica està afegint mensualment més de mig milió de llars passades -és a dir, unitats immobiliàries que disposen de connexió de fibra a la porta- amb l’objectiu de tenir-ne 10 milions a finals d’aquest any i arribar als 20 milions quan acabi el 2017. Vodafone té un objectiu a curt termini del mateix ordre de magnitud. Els directius d’aquestes companyies reconeixen que el cost unitari de les instal·lacions no està baixant, perquè els millors contractistes no tenen cap necessitat d’abaratir el preu per aconseguir la feina, fins al punt que els operaris més eficients van molt buscats.
Amb tota aquesta connectivitat arribant al territori, el repte de les companyies és transformar més llars passades en abonades al servei. Per aquest motiu Telefónica s’està convertint en una potència del contingut audiovisual, que és el que justifica disposar d’una connexió d’alta velocitat: abans de final d’any inclourà al seu servei Fusión la funció de visionat en diferit dels programes ja emesos, i crearà un canal específic dedicat a les sèries que emetrà els episodis l’endemà de l’estrena als EUA. I com que la competència és forta, té previst duplicar la velocitat dels accessos de fibra fins als 200 megabits per segon.
