"La falta de patents no té res a veure amb la falta de diners"

"La falta de patents no té res a veure  Amb la falta De diners" Perfil / FRANCESC MELCION Zoom

Ignasi Costas dirigeix l'àrea d'innovació i emprenedoria del bufet d'advocats Rousaud Costas Duran, (RCD), referent estatal en assessorament jurídic de start-ups i projectes empresarials de recerca i desenvolupament (R+D). Amb oficines a Barcelona i Madrid, el bufet dóna feina a 120 professionals i està en plena expansió internacional. Neguitós, de parlar ràpid i amb una agenda atapeïda de reunions i conferències, Costas està acostumat a anar al gra. Un dilluns a primera hora troba uns minuts de tranquil·litat per reflexionar sobre els reptes de la innovació al nostre país i gaudir de les vistes des de la nova seu de RCD al passeig de la Bonanova.

En temps de crisi, Espanya retalla la inversió pública en R+D, mentre que Alemanya l'incrementa en un 5%...

Espanya és el cinquè de la UE en producció científica pel que fa a publicacions i articles. Això ens dóna una idea de l'enorme potencial que existeix aquí. No obstant, aquest coneixement ha de transferir-se al teixit empresarial perquè s'exploti. Cal que els avenços científics i tecnològics es plasmin en més mesura en nous productes i aplicacions. El 2000, Espanya va aconseguir l'1,3% de les patents registrades a la UE. Deu anys després, seguim en l'1,5%, mentre que països com Alemanya, el Regne Unit i França superen el 15%, i d'altres més petits, com Holanda i Dinamarca, ronden el 10%.

¿Si ens trobem a la cua en patents registrades és per falta de diners?

No, el que fa falta són més i millors mecanismes de transferència del coneixement cap al sector emprenedor. Les dificultats per transferir la innovació i generar empreses de base tecnològica són inherents al fet que els centres on neixen aquestes iniciatives són majoritàriament públics i, per tant, els investigadors són empleats públics i la tecnologia és de titularitat pública.

¿El marc jurídic actual facilita la transferència de R+D?

La nova llei de la ciència, aprovada el 2011, ha suposat moltes millores. Un dels avenços més significatius és que permet als investigadors universitaris participar en empreses que explotin comercialment els resultats de la seva recerca, cosa que afavoreix la generació de spin-off . Les universitats han d'actuar com a incubadores. Fins ara, no era compatible que els investigadors compaginessin la recerca en un centre públic amb un projecte empresarial. Tot i així, encara queda molt per fer. Per exemple, definir les competències de l'Estat i les autonomies en aquest àmbit.

¿Quins són els reptes de la R+D a Catalunya?

La Generalitat està impulsant la seva pròpia llei de la ciència, que hauria de permetre protegir l'autonomia i professionalització dels centres de recerca propis, la inversió per reforçar el capital humà dedicat a R+D i l'atracció de talent de fora. Es tracta d'una gran oportunitat per reforçar el nostre sistema de recerca, reconegut internacionalment. A Catalunya s'ha produït en els últims anys un avenç destacat en el sector de la biotecnologia. La creació de clústers com Biocat, una entitat público-privada, ha convertit Catalunya en un referent de la biomedicina i la biotecnologia, en una autèntica bioregió. Internet i les TIC també han rebut un fort impuls i han transformat Barcelona en un hub destacat en aquest sector.

¿La crisi ha espantat els inversors?

El nombre d'operacions de capital risc l'any 2011 ha estat una mica inferior al del 2010. No obstant, la inversió total executada ha crescut. Malgrat la crisi, hi ha moviment i voluntat d'invertir. Les xarxes de business angels continuen actives, promovent cada vegada més actuacions conjuntes que donin més rellevància a les seves inversions. També han arribat al nostre país les crowdfunding , plataformes de micro-finançament col·lectiu que aglutinen grans i petits inversors, amb una xarxa d'experts que revisa i valora els projectes susceptibles de rebre inversió. Una altra novetat és la figura del crowd angel , que integra la filosofia dels business angels amb el microfinançament, i que impulsen el contacte directe entre els emprenedors i els inversors. Les empreses amb idees noves i atractives tenen ara la seva oportunitat.

Perfil

Ignasi Costas va cursar la carrera de dret a la Universitat Pompeu Fabra i després d'exercir durant uns anys com a advocat, va obtenir una beca per estudiar a la Universitat de Califòrnia, Berkeley. La proximitat de Silicon Valley va despertar el seu interès pel món de l'emprenedoria, les noves tecnologies i els reptes jurídics que planteja el dinàmic ecosistema de les start-ups . Convençut que aquesta realitat acabaria arribant tard o d'hora a Catalunya, Costas inicia el viatge de tornada amb la idea de fer-se un forat en aquest sector. El 2003 decideix associar-se amb dos professionals amb inquietuds similars, Adolf Rousaud i José María Duran, per emprendre el bufet d'advocats RCD, convertit en capdavanter en assessorament jurídic per a les start-ups i les empreses d'innovació tecnològica.