ELENA FREIXA

De fals autònom a fals cooperativista

Els escorxadors catalans estan en el punt de mira dels inspectors de Treball per un sistema de contractació que ha disparat la precarietat i que permet casos d’autoexplotació

De fals autònom  a fals cooperativista / IDOIA VALLVERDÚ Zoom

Entre el 2008 i el 2015, el nombre d’afiliats al règim de treballadors autònoms a la indústria alimentària a Osona s’ha disparat un 165%. La dada podria ser un indicador d’efervescència emprenedora però, en realitat, és un indici d’una cosa pitjor: la precarietat que pateixen centenars de treballadors al sector carni, el principal puntal industrial de la comarca. Falsos autònoms i, sobretot, falsos cooperativistes (que no obeeixen a l’esperit d’aquest model empresarial, en el qual el treballador és també propietari) són l’estratègia que molts escorxadors segueixen per estalviar costos i estan propiciant situacions abusives en alguns centres de treball. El problema no se circumscriu a Osona, sinó que s’estén a la resta de territoris on aquesta indústria és forta, ja sigui a les comarques de Girona i les de Ponent o, en menor mesura, al Bages i el Vallès Oriental.

Els sindicats descriuen jornades inacabables i una perillosa substitució de treballadors assalariats per aquests autònoms cooperativistes amb sous més baixos i que, a més, temen aixecar la veu per por de veure’s al carrer sense, per exemple, dret a cobrar l’atur. “Hi ha situacions que són d’autèntica servitud”, lamenta Miguel Prados, responsable d’acció sindical de la federació alimentària Fitag-UGT de Catalunya.

El règim de treballadors autònoms a la indústria alimentària a Osona s’ha disparat un 165%

El conflicte no és nou i al llarg dels últims anys ha passat per diverses fases d’agudesa. Ara ha rebrotat alimentat per una vaga a l’escorxador de l’empresa Esfosa, a Vic, que ha acabat amb denúncies a un empresari per amenaces a treballadors. Aquest fet puntual ha tornat a centrar l’atenció en el sistema de contractació al sector i el Govern ha citat les parts per abordar “un problema estructural”, segons reconeix Josep Ginesta, secretari general del departament de Treball.

L'explotació laboral, un mal endèmic a Espanya

No hi ha dades oficials de quants treballadors exerceixen com a falsos autònoms sota el paraigua de cooperatives als escorxadors catalans, però l’afiliació a la Seguretat Social fa sospitar. Mentre que els cotitzants autònoms a la indústria alimentària d’Osona han escalat un 165%, els assalariats en aquest sector a Osona amb prou feines han crescut un 1%. El mateix patró es repeteix a les comarques gironines, on el treball autònom al sector de productes alimentaris s’ha disparat un 105% des del 2008 mentre que, en general, els autònoms han crescut un 3%.

“Les cooperatives van entrar als escorxadors fa molts anys i consistien en professionals que sovint treballaven per a diversos centres fent feina molt qualificada, però avui el model s’ha prostituït”, lamenta Prados. La pràctica s’ha estès i ha servit perquè algunes empreses n’abusin fins a l’extrem de tenir assalariada només el 10% de tota la gent que treballa a les instal·lacions. La precarietat, a més, castiga especialment els treballadors immigrants que es concentren en aquestes feines, sosté Prados.

La descripció coincideix amb el que relata un responsable de recursos humans d’un escorxador que prefereix no revelar la seva identitat: “Hi ha centres on quasi tot el personal ve de cooperatives o són falsos autònoms”. Els motius són clarament econòmics. “El treballador rep un preu per hora i no et genera costos de cotitzacions, no hi ha vacances, ni permisos ni baixes ni indemnitzacions si la feina baixa”, detalla aquesta font. Hi ha, a més, l’avantatge de la flexibilitat si cal fer més hores. Com que els treballadors són externs a l’empresa, molts cops se’ls exigeix que portin el seu material, com ara els ganivets per a les sales d’especejament. Una altra font d’estalvi.

“Les cooperatives van entrar als escorxadors fa molts anys, però avui el model s’ha prostituït”Miguel Prados

La UGT ha denunciat que hi ha empreses que han substituït assalariats que cobraven 800 euros al mes per cooperativistes que cobren el mateix, amb la diferència que són els treballadors els que han de descomptar-se les cotitzacions i la quota de la cooperativa. A més, és el treballador qui tria la base sobre la qual vol cotitzar, que sovint acaba sent la més baixa perquè li quedi un sou millor. A la llarga, però, això el penalitzarà en la pensió de jubilació.

Els experts laboralistes reconeixen que és difícil detectar i empaitar judicialment els abusos. “Quan hi ha una cooperativa pel mig, és més complicat poder provar la relació laboral que quan la relació s’estableix entre empresa i treballador autònom a títol individual”, explica Àlex Santacana, del bufet Roca i Junyent. Per això, afegeix, hi ha casos de sentències que donen la raó tant a treballadors com a empreses.

LA Federació Catalana d’Indústries de la Carn (Fecic) es defensa de les acusacions d’irregularitats: ni són situacions generalitzades ni estan avalades per la patronal. En un comunicat publicat fa unes setmanes, les empreses van condemnar les “suposades situacions il·legals que hagin pogut cometre algunes companyies”. Tot i haver-se posat en contacte amb la Fecic, cap portaveu ha volgut fer declaracions a l’ARA. L’organització va assegurar que hi haurà avenços pròximament. La Fecic representa el 90% d’empreses del sector, entre les quals hi ha grans empreses com Le Porc Gourmet, Guissona, Vall Companys, Mataderos de Mollerussa, Argal, Cárnicas Celrà i Esfosa.

De portes endins, les empreses reconeixen que utilitzen aquestes figures de contractació per assegurar-se la competitivitat a l’exterior, ja que el sector és un gran exportador. “Som en una indústria en què la competència és altíssima: Espanya és el tercer productor de porcí del món i això requereix ser flexibles, la qual cosa no vol dir que la norma sigui l’abús”, explica un empresari del sector a l’ARA. “Hi ha casos de jornades de moltes hores, però aquí també hi juga la llibertat de qui vol fer més hores, i els sous no són baixos”, afegeix. Aquest empresari contraposa l’exemple de França, on “l’excés de rigidesa dels sindicats ha provocat el desmembrament del sector, que ja no és competitiu”.

No tenim ni una cooperativa càrnia associada a la federació i això és, com a mínim, sospitósPerfecto AlonsoPresident de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya

El sector carni és un dels puntals de la indústria agroalimentària catalana. Els 8.000 milions d’euros que factura equivalen al 4% del PIB i a gairebé una quarta part del PIB industrial. Arrossega més de 30.700 treballadors i és un gran motor de l’exportació. La base d’empreses càrnies, moltes de capital familiar català i molt arrelades al territori, fa que el que avui és un conflicte laboral pugui derivar, si no s’hi posa remei, en un conflicte social”, alerten la UGT i CCOO.

Que aquestes situacions es donin sota l’aparença d’una cooperativa indigna: “Es fa un ús fraudulent de la figura cooperativa per poder operar fora de l’empara de l’Estatut del Treballador”, protesta Perfecto Alonso, president de la Federació de Cooperatives de Treball. Diu que no reconeixen aquests negocis com a part del que ells representen: “No tenim ni una cooperativa càrnia associada a la federació i això és, com a mínim, sospitós”, sosté.

La Federació ha proposat a la Generalitat una modificació de la llei de cooperatives catalana per frenar abusos. Plantegen afegir una clàusula que obligui aquestes cooperatives a respectar els mínims que marca el conveni sectorial de la carn a Espanya, que regula les relacions laborals dels assalariats. De fet, el mateix conveni té una clàusula de compromís empresarial que es va consensuar perquè les empreses no s’excedissin en aquestes fórmules d’externalització. Per evitar suspicàcies, Alonso proposa que s’obligui els cooperativistes a presentar a l’empresa que els contracti la informació sobre la cotització a la Seguretat Social que fa cada cooperativista. “Així se sabrà què guanya cada part en el tracte i hi haurà més transparència”, sosté.

Aquesta proposta i altres solucions estaran damunt la taula a la reunió que aviat farà seure totes les parts del conflicte amb la mediació del Govern. “Com a cooperativistes poden fixar-se les jornades que vulguin, són lliures, però un model d’autoexplotació permesa no és sostenible”, defensa el secretari general de Treball. “Cal buscar un equilibri, entenent les particularitats del sector i la necessitat de flexibilitat però blindant uns mínims”, conclou el secretari de Treball.