L’EXECUTIVA AGRESSIVA
L’EXECUTIVA AGRESSIVA

Una fal·làcia anomenada igualtat

“Aviat hauràs de preocupar-te de com fas compatible la teva vida professional amb la vida familiar. He vist malmesa la carrera de moltes dones amb molt de talent per això i no et pot passar a tu”. Això em va dir, a l’últim sopar de Nadal de la meva empresa, un dels meus socis, una persona amb molta trajectòria i a qui veig dos o tres cops a l’any. Des d’aleshores que hi penso, i més aquesta setmana, quan m’ha tocat parlar davant d’un grup de persones sobre les dones en el món professional.

Així que avui us parlo com a dona, com a dona que pot constatar, com qualsevol altra, que ens envolta un món ple d’injustícies cap a nosaltres. Només cal mirar quatre números de qualsevol informe sobre el tema per veure com la igualtat d’oportunitats amb els homes encara és molt lluny, i dir que aquest és un problema del passat és una fal·làcia perillosa. Ni de bon tros: si no per què hi ha una desproporció tan gran entre homes i dones als consells d’administració o en els principals càrrecs executius de les grans empreses?

D’altra banda, no m’agrada la idea de les quotes. Que les dones hagin d’ocupar càrrecs per imperatiu legal no em fa sentir còmoda. Eh, que tampoc sé la solució, i potser les quotes són un mal necessari, però no puc dir que m’agradin.

Quina altra sortida tenim, les dones? Doncs crec que potser les emprenedores podem ser una ajuda pel canvi. No dic que totes les dones hagin de muntar la seva pròpia empresa per evitar les discriminacions, bàsicament perquè no tothom té el talent o el caràcter que cal per fer-ho, però les que ho fan sí que poden ser una ajuda.

De l’actual febre d’emprenedoria probablement en sortiran unes quantes empreses d’èxit creades per dones. Si una dona, com una servidora, crea la seva pròpia empresa, no hi ha més discussió: la dona mana a tots els altres.

I, potser, moltes d’aquestes dones empoderades per mèrits propis poden donar un missatge a tothom. Clar i nítid.