CHRISTIAN DE ANGELIS

Les etiquetes amb descompte es tornen imprescindibles

Les ofertes pesen més a la llista de la compra dels consumidors. Afectats per la baixada de les rendes, cada cop són menys fidels a les marques i als establiments

Marcat per la baixada de les rendes que ha provocat la crisi, i també per una actitud prudent i temorosa sobre la marxa de l'economia familiar, el consumidor està avui en dia més conscienciat que mai del factor preu. Davant d'aquesta situació, els grans operadors del sector de la distribució han trobat en les etiquetes el principal argument per a la persuasió del consumidor, i fan ús d'antigues i noves fórmules promocionals.

Un informe de TNS, filial del grup internacional d'investigació de mercats Kantar, revela com la compra mestra s'ha imposat en el gran consum de productes d'alimentació: un de cada quatre compradors, per exemple, visita diversos establiments per trobar el millor preu. El consumidor és, per tant, capaç d'invertir el seu temps a moure's per buscar les millors ofertes i dividir les seves compres en diversos establiments.

Ofertes generalitzades

"Les ofertes -explica Rosa Moreno, directora de client de TNS- no són només territori dels hipermercats i els discount , sinó que els supermercats comencen a competir en aquest terreny; els compradors aprecien aquest canvi i augmenten els que busquen oferta en qualsevol tipus d'establiment i, amb això, el nombre d'establiments que visiten, cosa que provoca un descens en la fidelitat a les marques".

Una altra tipologia de consumidors, que formen una quarta part del total, sí que es mostren fidels al seu establiment principal, però sempre que compti amb una gran varietat de marques. En aquests casos, l'elecció es realitza dins de l'establiment, amb l'elecció de productes de marca, o de marca blanca, pels passadissos de l'establiment, que el pot portar a adquirir productes ofertats fins i tot quan no estava previst en la seva llista de la compra.

Amb tot, en termes agregats la despesa en alimentació s'ha ressentit menys a Espanya que en altres productes. El 2011, mentre l'Índex del Comerç Minorista (ICM) a preus constants va baixar un 5,8% de mitjana, impulsat a la baixa per les compres de béns d'equipament de la llar i d'altres, en l'alimentació la contracció del consum es va quedar en el 2,8%.

En els primers mesos de l'any la tendència continua: des dels inicis del 2012 les vendes minoristes d'aliments han caigut una mitjana del 0,5%, davant del descens del 4% en el conjunt de les compres dels consumidors. Al febrer les compres d'alimentació (sense tenir en compte l'augment de preus) fins i tot van augmentar un 0,1%, en la primera pujada des de l'abril del 2011, mentre que el conjunt de les vendes comercials va baixar un 3,6%.