Les empreses tecnològiques avancen, però a poc a poc

Aprofitar la crisi per construir una economia més forta basada en activitats d'alt valor afegit, intensives en coneixement i que permetin augmentar la competitivitat dels productes catalans al món sota la base de la qualitat i la innovació. Aquesta és, a grans trets, la fórmula màgica somiada a Catalunya per polítics, experts i representants de la societat civil més compromesa amb la política econòmica catalana. La realitat, però, encara dista molt d'aquest desideràtum tantes vegades repetit en ponències, tertúlies i rodes de premsa.

Diversos són els factors que s'interposen al Silicon Valley desitjat: el pes de la construcció (que havia arribat a concentrar el 20% dels llocs de treball de l'economia catalana); un turisme molt basat en sol, platja i, en alguns casos, alcohol a baix preu, i una universitat poc connectada a l'empresa que genera més titulats dels que demana el mercat laboral.

Josep Comajuncosa, professor d'economia d'Esade, sosté que és "il·lusori" pensar que els sectors d'alt valor afegit puguin omplir a curt termini el lloc deixat per les activitats que han perdut importància amb la crisi econòmica. En tot cas, apunta a una línia a seguir clara: "Qualsevol esforç pels productes de valor afegit més alt ens donarà més competitivitat", explica.

Quina és la rellevància real de l'alta tecnologia en l'economia catalana? Una estadística recent de l'Instituto Nacional de Estadística, relativa al 2010 (últim exercici amb dades disponibles), ofereix algunes respostes a aquesta pregunta.

Facturació

El 2010, la xifra de negoci dels sectors manufacturers de tecnologia alta i mitjana-alta va ascendir a Catalunya als 46.865 milions d'euros, cosa que representa un augment del 8,6% en relació a l'exercici anterior. La facturació dels serveis d'alta tecnologia es va situar en 6.088 milions d'euros el 2009 (la informació del 2010 encara no està disponible). Dins d'aquests grups s'inscriuen des de productes farmacèutics fins a articles informàtics, electrònics i òptics, construcció aeronàutica i espacial, química, armament, maquinària i equipament, material i equipament elèctric, fabricació de vehicles i material de transport, instruments mèdics i odontològics i activitats cinematogràfiques, telecomunicacions, consultoria i recerca i desenvolupament. La facturació agregada d'aquest divers grup de sectors (en el qual no tot són enginyers i científics) equival al 27,11% del PIB català del 2010.

Ocupació

Les activitats de tecnologia alta i mitjana-alta generaven el 2010 un total de 317.100 llocs de treball a Catalunya, una xifra que representa el 10,1% de l'ocupació total. Dins d'aquest grup, un total de 45.900 persones treballaven en empreses manufactureres d'alta tecnologia, 176.800 en empreses manufactureres de tecnologia mitjana-alta i 94.300 en serveis d'alta tecnologia. En termes d'ocupació, el pes de Catalunya sobre el conjunt d'Espanya se situa en el 26,5% del total de treballadors. Un percentatge que és més elevat que la importància de l'economia catalana en el PIB espanyol (que representa al voltant del 20%).

Exportacions

Respecte a les vendes a l'exterior, amb dades de l'últim trimestre del 2011, les exportacions de productes d'alt nivell tecnològic van arribar a Catalunya als 1.310 milions d'euros, una xifra que representa el 10% de les exportacions catalanes.

Despesa en recerca i desenvolupament

La recerca i el desenvolupament (R+D) es porta a terme a les empreses tant internament com externament. En els casos en què aquestes tasques són internes, els sectors citats anteriorment hi destinen prop del 4,9% de la seva xifra de negoci, i superen àmpliament la mitjana empresarial. A banda de les empreses específicament dedicades a la recerca, el sector de la construcció aeronàutica i espacial i la seva maquinària és el més intensiu en aquestes inversions, que arriben al 14,4% de la xifra de negoci. En la fabricació de productes informàtics, electrònics i òptics, aquesta taxa també és força elevada, del 8,4%.