A FONS

Sense emprenedores tecnològiques

Els prejudicis contra els estudis d'enginyeria i les inseguretats que genera treballar en un sector dominat per homes expliquen l'escassa presència d'emprenedores en el món de les 'start-ups' tecnològiques

Sense emprenedores tecnològiques / RICARD MARFÀ C. CALDERER Zoom

Mònica Calvet està acostumada a treballar envoltada d'homes. A la facultat d'enginyeria electrònica només eren cinc o sis noies a classe; després es va passar deu anys treballant en els departaments tècnics de diverses empreses industrials -un sector dominat pel gènere masculí-, i ara que ha llançat la seva pròpia start-up és una de les poques emprenedores instal·lades a les oficines de l'Almogàvers Business Center, la nova incubadora d'empreses del Poble Nou. "A les noies, en general, no els atreu el sector tecnològic, el troben poc creatiu, tot i que t'hi guanyes molt bé la vida", explica aquesta enginyera de 38 anys, cofundadora de Livingthecity, una plataforma d'internet dedicada a gestionar ofertes d'oci per al públic femení.

En el sistema educatiu espanyol, només el 3% de les alumnes es matriculen a titulacions universitàries de l'àmbit de la tecnologia -com ara enginyeries i telecomunicacions-, davant del 13,3% dels nois. Aquesta diferència explica l'escassetat d'emprenedores en el sector tecnològic. Un tomb per Barcelona Activa, la incubadora Technova de la Salle o l'Almogàvers Business Center és suficient per comprovar el domini masculí en el món de les start-ups . "És cert que la majoria de propostes que rebem són d'homes, però cada cop estem veient més dones emprenedores, o com a mínim equips més mixtos", explica Juan Pérez, director de Technova. Actualment, el percentatge d'emprenedores en aquest centre està per sota del 15% o 20%.

Si les dones tenen la mateixa formació i capacitat analítica per ser tan bones enginyeres com els homes, per què el nombre de catedràtiques i empresàries en aquest sector segueix sent inferior? Woodie Flowers, professor emèrit d'enginyeria mecànica al Massachusetts Institute of Technology, a Boston, creu que el problema recau en els primers anys d'educació de la dona. "Totes les actituds socials de les dones es forgen els primers anys de vida, quan inconscientment absorbeixen moltes influències culturals", va comentar Flowers a la jornada Women & Tech organitzada per la UPC el maig passat.

Davant la falta d'interès de les dones per les TIC i l'emprenedoria tecnològica -el sector econòmic amb el creixement més ràpid malgrat el context de crisi- , "cal injectar motivació i suport", explica Ana Izquierdo, coordinadora de la plataforma d'emprenedores Ellas 2.0 a Barcelona. Segons Izquierdo, donar visibilitat a les emprenedores amb start-ups d'èxit i fomentar el treball en xarxa entre elles és fonamental perquè les futures empresàries guanyin autoconfiança i "vegin que no estan soles".

Ellas 2.0 organitza programes de creació d'empreses i trobades de networking dirigides a emprenedores, "proporcionant un ambient més distès i relaxat que si estiguessin envoltades d'homes". En el món de les start-ups i dels negocis, en general, encara hi predomina la mentalitat "masculina", segons Izquierdo més agressiva i directa que la femenina. "Les dones tenim una postura més dialogant, som menys prepotents i ens ho qüestionem tot", comenta Izquierdo. Desafortunadament, a l'hora d'anar a buscar finançament per a un projecte, aquesta postura femenina -"més humil" a l'hora de defensar la seva idea de negoci- pot ser interpretada com inseguretat per un inversor. "Això canviarà quan hi hagi més dones en el sector inversor", afegeix Izquierdo, sòcia fundadora del grup d'inversió Inveready.

La falta de formació tecnològica de les dones és un desavantatge per emprendre en el sector internet, ja que perden més temps buscant socis o programadors per desenvolupar els projectes, explica Sònia Muero, directora de la fundació Inlea, una entitat dedicada a promoure l'emprenedoria tecnològica a Barcelona. Un 38% dels programes finançats per la fundació, com Linktostart, estan liderats per dones.

És cert que la maternitat i la vida familiar també frenen l'esperit emprenedor femení, però també existeix un bon nombre de dones que van veure una oportunitat de negoci quan van ser mares i que gràcies a això van acabar creant una start-up .

És el cas de Jenni Stock, una emprenedora barcelonina de 32 anys que després del seu embaràs va decidir muntar un e-commerce especialitzat en productes per a la lactància. O també el de Maria Mateo, de 34 anys i mare de dos fills, que ha muntat una xarxa social online perquè les famílies puguin compartir opinions sobre llibres i literatura infantil.

 "Les dones han de perdre la por a l'enginyeria"

Núria Salán és la coordinadora del programa de gènere de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), un projecte que s'implementarà a les aules a partir d'aquest setembre amb l'objectiu de fer disminuir les desigualtats d'oportunitats entre homes i dones en el món de les telecomunicacions i l'enginyeria. Tenint en compte la importància actual de les tecnologies, "no podem tolerar que només el 30% dels llicenciats en enginyeria siguin dones ", diu Salán, catedràtica en ciències dels materials i metal·lúrgia i fins fa poc l'única professora dona al campus de la UPC de Terrassa, on imparteix classe.

El programa de gènere s'ha marcat com a primer repte donar més visibilitat al paper de les dones a la UPC perquè es converteixin en models d'inspiració. Segons Salán, es tracta d'acabar amb una comunicació excloent, fins ara enfocada als homes, i desestigmatitzar moltes professions vinculades a l'enginyeria, fins ara considerades "massa brutes o violentes" per a una dona. "Hem de vèncer aquests prejudicis culturals i fer perdre la por de les noies a l'enginyeria. Això comença per explicar bé el que és un enginyer: una persona que aporta solucions a problemes, que transforma els avenços científics en aplicacions reals", diu Salán. "De tot enginyer que ha estudiat a la universitat pública se n'espera que faci un retorn a la societat. Si la facultat es concep com una extensió de la societat, cal que les dones estiguin més ben representades", conclou Salán.

La majoria d'universitàries de la UPC es concentren a les carreres d'enginyeria òptica i biomèdica -vinculades a la salut-, arquitectura, enginyeria química i, curiosament, aeronàutica, "ja que és la que exigeix la nota de tall més elevada a la selectivitat, després de medicina, i les noies són les millors estudiants", diu Salán. Això significa que la falta d'interès de les noies per les enginyeries no té res a veure amb una falta de capacitats o aptituds respecte als homes.

La falta d'interès femení per les carreres tècniques també es deu als prejudicis socials. Segons Salán, aquests prejudicis es poden corregir amb campanyes de sensibilització de la societat, dirigides a acostar les tecnologies a les estudiants d'ESO i batxillerat i trencar amb els tabús sobre la paraula enginyeria . Els estereotips són tan forts que fins i tot quan fa uns anys es va canviar el títol de llicenciatura en informàtica per enginyeria informàtica les noies van desaparèixer pràcticament de les aules", recorda Salán.

Promoure la col·laboració i el treball en xarxa entre dones també és primordial per reduir les desigualtats. Iniciatives com la creació d'un grup de "dones politècniques" entre els antics alumnes de la UPC permet posar en contacte un bon nombre d'emprenedores del sector. "Les dones som pragmàtiques i exigents a l'hora de treballar, però ens costa fer lobbying ", observa Salán. Ella mateixa ha vist enginyeres amb un projecte de recerca interessant que a l'hora d'anar a buscar finançament han optat per incloure un element masculí per guanyar credibilitat. "Alguns inversors creuen que ens quedarem embarassades i ho deixarem estar", diu Serán. Només un 3% dels catedràtics de la UPC són dones. Segons un estudi intern de la universitat, "les dones necessiten de mitjana 10 anys més de carrera acadèmica que els homes per aconseguir el mateix càrrec". Ella mateixa es posa com a exemple. Té dues filles i admet que això va alentir el seu ritme de publicacions científiques requerides per ser catedràtica.