Noruega: Mantega, petroli i un fons de pensions: una lliçó d’economia

Un problema ben calòric. la mantega - font: wayward

1.- Monopoli

Es tracta de quelcom més que una simple crisi d’un determinat producte: la mantega. Darrere d’aquesta absurda història hi ha certes lliçons importants d’economia. Començant per temes comercials, explicarem que Noruega és un país nòrdic amb poca activitat agrícola, degut al seu clima. Afegim, a més, que aquest passat estiu el país nòrdic ha tingut mal temps. És fàcil deduir que aquests factors fan que hi hagi hagut una escassetat de mantega a nivell nacional. I doncs, si no hi ha suficient mantega com per abastir el mercat noruec, importen d’altres països la resta? Doncs sí, però poca. Per què? El problema és la cooperativa noruega de mantega “Tine”, que en té el monopoli i està deliberadament protegida per l’estat. Abans que ja no quedi mantega al país nòrdic, el govern noruec s’ha afanyat a rebaixar els aranzels a les importacions de mantega, per a que la població en pugui comprar. Els grans productors de mantega a nivell mundial tardaran el seu temps, però acabaran per inundar el mercat noruec, de la mateixa manera que han fet amb Suècia, que ha patit també problemes climàtics. Però abans de considerar que es tracta d’un problema relacionat amb el comerç, ens centrarem en altres raons que han motivat aquesta petita crisi manteguera.

2.- El petroli i el gas

És indubtable reconèixer que Noruega s’ha fet rica gràcies a les seves reserves de petroli i gas. Però amb el descobriment d’aquests jaciments també han vingut alguns problemes: una indústria que fa pocs anys comptava amb pocs treballadors, ara és el motor principal de l’economia. El gran volum de les exportacions de recursos naturals fa pujar el valor de la moneda nacional, la corona noruega, i abarateix les importacions, i,per tant, encareix relativament els productes domèstics. Aquests, al ser més cars, fan que la gent tendeixi a comprar altres productes provinents de fora, augmenten les importacions, i per tant, l’economia passa a dependre de l’exterior: de les fluctuacions d’altres monedes,de causes externes i, sobretot, de mercats d’intercanvi que no són el seu propi.

Com Noruega, les economies del Golf Pèrsic també són grans exportadores de petroli i són un clar exemple d’aquest paradigma: Els seus països són rics, superficialment, i arrosseguen un capital humà i unes organitzacions típiques de països desenvolupats. Però, què passarà en el moment en què deixin d’exportar petroli? És per això, que el proteccionisme engegat pel govern noruec té un paper cabdal en la seva estratègia econòmica, que segurament decidirà el futur del país nòrdic en el moment en què es deixin d’exportar grans quantitats de recursos naturals, sigui pel motiu que sigui.

3.- Els plans de pensions

I doncs, quina és la millor manera d’assegurar la riquesa que té ara aquest país escandinau per al futur? El govern noruec té una idea prou curiosa: bona part de les vendes de petroli i gas se’n van directament al Fons de Pensions Noruec, que compta aproximadament amb un 1% de les  transaccions de capital públic a nivell mundial. El propòsit d’aquest Fons és, com diu a la seva pàgina web, “Salvaguardar i construir una assegurança financera  per a futures generacions”. I és que el que realment es pretén amb aquest fons és invertir a l’exterior i limitar l’apreciació de la corona en els mercats internacionals de divises, controlant indirectament el tipus de canvi: tota una lliçó d’economia.

Informació complementària:

(1)  The Colbert Report

http://www.colbertnation.com/the-colbert-report-videos/404098/december-12-2011/norway-s-butter-shortage

2 comentaris

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús