El tarot econòmic a les pàgines del 'New York Times'
Des que va guanyar el Nobel, Paul Krugman s'ha convertit en el comentarista econòmic per excel·lència. El to fatalista sobre Espanya i l'euro ha aixecat una gran polèmica
Nét d'uns immigrants jueus procedents de la ciutat bielorussa de Brest-Litovsk, Paul Krugman va néixer l'any 1953 a Albany, Nova York. De jove, la lectura del llibre de ciència-ficció Fundació , d'Isaac Asimov, li va servir d'inspiració. El personatge central del llibre és un psicohistoriador, un científic que coneix amb tanta profunditat la societat que en pot predir el futur. Va mirar de fer-se historiador però li va semblar que els estudis obviaven les causes dels esdeveniments. La següent opció era l'economia i s'hi va dedicar amb decisió. Es va graduar a la prestigiosa Universitat de Yale, on va exercir de professor. Avui dia conserva una plaça docent a Princeton però dedica gran part del seu temps a fer de conferenciant.
Columnista famós
L'any 1999 el New York Times li va oferir una plaça de columnista que va acceptar no sense témer que afectés la seva carrera d'economista. El mandat de George W. Bush a la presidència dels Estats Units va despertar la seva vena més partidista i va aprofitar la seva recentment estrenada columna per convertir-se en un gran crític de la política fiscal i energètica dels EUA.
Curiosament, a finals dels anys 80 Krugman havia estat assessor del president Ronald Reagan, les polítiques del qual havien servit d'inspiració a Bush fill.
Les dures crítiques a Bush li van valer un gran nombre de seguidors entre les files demòcrates, que l'any 2008 va perdre en gran part en mostrar-se molt crític amb les propostes d'Obama, al qual no va donar suport fins que va ser escollit candidat demòcrata.
Paul Krugman ja era famós gràcies als seus articles al New York Times , però el premi Nobel d'economia que va guanyar l'any 2008, el primer entregat durant la crisi, el va catapultar com a economista mediàtic (a part de servir-li per comprar-se un pis d'1,3 milions d'euros a Nova York).
El Nobel el va guanyar per uns treballs sobre el comerç internacional de principis dels anys 80 i, des que va rebre el premi, reconeix que la seva faceta de comentarista polític ha superat amb escreix la d'investigador i li ha servit per repartir consells i crítiques en totes direccions.
De seguida, les seves idees keynesianes van ser abraçades per estats com Espanya, que les va adoptar al peu de la lletra a través del pla E, invertint milions d'euros en obres públiques amb l'objectiu de revifar una economia en recessió.
Està casat en segones noces amb la també economista Robin Wells, que li corregeix els articles. Quan no es posen d'acord, Krugman reconeix que ella sempre fa prevaler l'opció menys moderada.
La crisi europea
Tot i que els seus comentaris acostumen a centrar-se en els Estats Units, la crisi del deute europeu, i especialment la situació d'Espanya, li ha cridat l'atenció. Inicialment es limitava a oferir consells però les mesures adoptades en els últims mesos han tret el seu vessant més catastrofista.
Fa unes setmanes va vaticinar un corralito a Espanya per al juny, un auguri que el va portar a les planes de nombrosos mitjans i va situar aquesta possibilitat en el centre del debat. Tant el ministre De Guindos com el portaveu de la Comissió Europea, Amadeu Altafaj, es van afanyar a desmentir-lo.
