Un dònut, sisplau

"Vols ser emprenedor? Fes possible el teu projecte. Crea el teu futur". Aquest matí he trobat un paperet de color rosa a la bústia de casa que oferia assessorament per a persones que tinguin una idea de negoci i vulguin fer-la realitat. En altres paraules: t'ensenyen a fer un business plan . Això m'ha recordat quan vaig redactar el meu pla de negoci. No m'hauria anat malament una ajuda, però com que no tenia cap expert a l'abast vaig preguntar-l'hi a Google. No hi ha un consens sobre l'estructura del document, però sí que vaig entendre tres coses essencials.

1. Més de la meitat del document ha de servir per vendre la idea, és a dir, per explicar per què el teu producte o servei és necessari, a qui interessa i per què hi ha lloc per a tu en el mercat. Dit en altres paraules, s'ha de transformar el teu entusiasme irreflexiu en arguments i xifres creïbles per a un inversor.

2. Ha de ser útil per a tu. Com el guió d'una pel·lícula, que al final del rodatge acaba a la cantonada més amagada de l'estudi, el pla de negoci és només un pla. La realitat del dia a dia sempre supera la ficció, però tot i així pot ser útil. Com que vaig dedicar-hi temps (tot unes vacances d'agost per al primer esborrany!), vaig poder pensar com s'estructuraria la plantilla, quins horaris i funcions tindria cada treballador, quins proveïdors externs necessitaria, etc.

3. L'únic que interessa a la majoria de la gent és el quadre final: previsió de despeses, d'ingressos i de resultats.

Com en periodisme quan diuen que la informació és sagrada i l'opinió lliure, en un business plan les despeses són més o menys segures, i els ingressos... ¿Com pots preveure quants clients convenceràs o com evolucionarà l'economia i la demanda en el teu sector?

Al final, després de donar-hi un milió de voltes i quan l'Excel ja treia fum, vaig rebre un savi consell: "Aixeca el dit com si estiguessis esperant que caigués un dònut i pren la decisió mirant per on bufa el vent".