L’EXECUTIVA AGRESSIVA

Els dolents de la pel·lícula

Potser vosaltres teniu les piles més carregades que una servidora o us va la marxa afterwork, però a mi els divendres a la nit no em traieu de casa ni amb aigua calenta. Sopar ràpid de fer, ampolla de vi (no cada setmana, esclar), sofà, encefalograma pla i televisió de la gratuïta, ni sèries culturetes ni res. Esclar, no tinc fills i això facilita la meva tranquil·litat...

Aquest és el meu pla gairebé perfecte dels divendres a la nit. Dic gairebé perquè a la tele, els divendres, no fan res. Bé, per una cosa o per una altra, quan no em quedo fregida als cinc minuts sempre acabo veient Equipo de investigación, un programa que enganxa encara que no vulguis. Estic segura que no guanyarà un premi d’imparcialitat periodística; precisament, més aviat trasllada a temes variats (el més famós falsificador d’Espanya o els hippies antivacunes, per dir dos exemples) l’“ ui ui ui” del mític Aquí hay tomate.

La cosa és que, sovint, si us hi fixeu els que els divendres us dediqueu a fer notar el vostre pes al sofà com jo, Equipo de investigación es dedica a perseguir empresaris dolents. Bé, a alguns no els definiria ni com a empresaris, ja que una vegada em van explicar que una empresa havia de tenir un component de legalitat i en aquests móns de Déu hi ha de tot.

Altres vegades, però, els de Glòria Serra tendeixen a convertir en el dolent de la pel·lícula qualsevol empresari vivent. Hi havia els de Granier, amb la seva malèfica estratègia de tres croissants al preu d’1,5 euros, o el monstre del pa low cost que va provocar una rebel·lió als forns de tot el seu barri.

Sense dubte, els impulsors de Vitaldent i Funnydent, entre altres pájaros que campen fent-se els Flavio Briatore spanish style, bé es mereixen uns quants “ui ui ui“ i testimonis de treballadors i clients. Però a vegades la guerra per l’audiència acaba fent dolents empresaris ben honrats. “Ui ui ui!”