Aquesta setmana s'han complert nou anys des que vaig emprendre i vaigmuntar un negoci per primera vegada. Recordo amb una mica de nostàlgia aquells primers dies en què ja has fet el primer pas (el més difícil) i has decidit que comences.

Són uns dies en què el més difícil és sens dubte gestionar la incertesa de no saber com anirà, i haver d'omplir d'optimisme cada matí per fer passos que saps que algú podria titllar d'insensats, per no tenir la seguretat que aniran bé.

Aquells dies en què obres Idealista per buscar locals i tens una doble sensació, totalment contradictòria: la primera, de felicitat, en adonar-te que hi ha, literalment, milers d'oficines disponibles, cèntriques, just on vols obrir el teu negoci i a preus que no et semblen desorbitats. Tot i així, quan vas filtrant i et quedes amb dos que t'enamoren, passes a la segona sensació: la d'angoixa absoluta en llegir aquest tipus d'informació: "Propietari contactat 812 vegades sobre aquesta oferta". Has de córrer o se t'emportaran l'oficina dels teus somnis davant dels teus nassos!

El millor i el pitjor d'aquests dies és que passen i es deixen enrere. És bo perquè el fet que quedin enrere vol dir que la cosa evoluciona, que segueix, de vegades creixent, altres simplement existint, però ja estàs en marxa: ja no et preocupes per si ets pronador o supinador perquè ja estàs corrent la marató. Però també són dolents perquè aquests dies no tornaran a repetir-se. Hi haurà coses millors, també pitjors, però aquests dies d'imaginar el teu negoci i convertir-lo en realitat hauran quedat enrere.