JORDI ALBERICH

Un diàleg de tu a tu amb l'Amèrica Llatina

Des de fa un temps totes les mirades s'orienten cap a Europa. S'entén, doncs, malgrat estar en hores tan baixes, que és on hi hem de trobar la sortida definitiva de la crisi i on, a més, des de Catalunya, s'hi pot trobar, en el seu cas, l'impuls o l'impediment definitiu per avançar cap a la independència. Al mateix temps, de sempre, la Unió és el primer inversor directe en la nostra economia, alhora que el primer mercat turístic i exportador. Però avui el consum als països de la Unió, dominats per aquesta mena d'austeritat prussiana, està molt aturat, i de capital per finançar-nos tampoc n'hi ha gaire. Es parla de la Xina, Rússia o els països àrabs productors de petroli com a alternativa per trobar-hi el consum o els capitals que necessitem.

En aquesta dinàmica trobo que no donem a l'Amèrica Llatina la prioritat que li correspon, ja que en diversos dels seus països s'hi poden trobar els nostres millors socis per als pròxims anys. De fet, sembla que ja ho veuen així algunes de les primeres multinacionals, no només espanyoles sinó també italianes, amb presència allà. La mateixa oportunitat pot obrir-se per a moltes mitjanes empreses.

La transformació de països com el Brasil, Colòmbia, Mèxic i el Perú ha estat sorprenent i positiva. Són països amb poblacions nombroses i una creixent capacitat de consum però, a més, s'hi estan conformant corporacions empresarials que gaudeixen de mercats de capital oberts i dinàmics. Així, per a diverses de les nostres multinacionals comença a resultar més atractiu finançar-se on tenen les filials, on també els resulta més senzill desinvertir en bones condicions.

Fins fa poc creuàvem l'Atlàntic carregats de diners, modernització i, de vegades, força supèrbia. Avui hem de tornar-hi, si bé amb un equipatge diferent. Els podem oferir projectes, capacitat gerencial, tecnologia i accés al gran mercat europeu. Dubto que tot plegat puguem trobar-ho en altres regions.

Conjuntament amb Europa, l'Amèrica Llatina és el nostre espai natural, per idioma i història però, també, per la similitud dels models socials i polítics. En els últims temps han consolidat unes democràcies que són l'origen i fonament del seu benestar econòmic. Avui, quan el diàleg és de tu a tu, resultaria més senzilla aquesta complicitat mútua que quan els donàvem lliçons que no ens demanaven.