JOSEP OLIVER

Estat d'excepció econòmica i d'improvisació

El país està molt preocupat, i amb raó. La prima de risc s'enfila a valors no vistos des de l'estiu, la borsa està en mínims de l'any i el govern de Rajoy sembla anar sense rumb definit. I, la veritat, he de reconèixer que em vaig equivocar, perquè un sempre tendeix a ser més optimista i benèvol del que la realitat exigeix. Quan a finals de desembre el nou govern del PP va elevar l'IRPF i la tributació de les rendes del capital, entre altres mesures, vaig tenir la impressió que el nou equip havia entès la gravetat de la situació i que, per tant, actuava en conseqüència. Però finalment només ha estat així en part. Repassem les decisions de les darreres setmanes: avançar primer el pressupost, després rectificar-lo, a continuació parlar d'intervenció de les comunitats que no compleixin i, finalment, presentar unes mesures d'estalvi farmacèutic que tot apunta que són la xocolata del lloro i que en res s'acosten als 7.000 milions que les comunitats han de reduir en aquesta partida. Tot plegat genera la impressió d'un govern que va, altre cop, a remolc dels mercats, improvisant.

A més a més, en el procés, amb certa injustícia, s'està afectant la situació de col·lectius més desafavorits: la pensió mitjana a Espanya està vora els 900 euros. Però hi ha milions de pensionistes amb ingressos menors. Qualsevol pagament addicional és, simplement, una nova rebaixa de les seves rendes. Per què no es va apujar més l'IRPF en el conjunt dels trams? Per què encara no hem entrat a discutir el tractament fiscal de les sicav ? Per què no estem recuperant, allà on es va suprimir, l'impost sobre successions? O, finalment, per què no es plantegen canvis en les retribucions de la funció pública i/o en l'IVA?

Tot apunta que el govern espanyol, com d'altres que han començat amb voluntats reformadores, ha anat perdent empenta a mesura que experimentava en carn pròpia les resistències de col·lectius poderosos. I que, en aquest procés de pèrdua d'impuls comú, només ha faltat la parada i fonda de les eleccions andaluses per perdre's del tot. No ens ho podem permetre. El 2012 avança lentament. I ja n'hem consumit quasi 4 mesos. I encara discutim com farem l'ajust! Estem en estat d'excepció econòmica. I, en aquestes situacions, el que menys aconsella la experiència és improvisar.

Josep Oliver és catedràtic d'economia aplicada de la UAB