JOSEP OLIVER

El deute públic, la hipoteca del futur

Del debat sobre els pressupostos generals de l'Estat, i de totes les esmenes a la totalitat, hi ha un aspecte que sorprèn per la poca importància que s'hi ha donat: el brutal increment del deute públic esperat per al 2013, que el situaria al 90% del PIB, és a dir, per sobre dels 900.000 milions. Aquesta xifra és, a més, força conservadora, ja que en el projecte de pressupostos ni s'esmenta la possibilitat que el rescat bancari del Mede acabi sent considerat nou deute públic. En la hipòtesi que el seu valor no superi els 40.000 milions -és a dir, 4 punts addicionals del PIB en forma d'endeutament- i si el rescat és més substantiu com semblen suggerir els debats sobre el banc dolent , doncs més deute, encara. I, com ha quedat clar en l'última cimera europea, Alemanya, amb Holanda i Finlàndia, ha aconseguit imposar les seves condicions, així que el rescat directe del Mede a la banca ni és possible ni ho serà. Només ho seria en hipotètiques futures crisis bancàries, però no de les anteriors. A tot això cal sumar-hi els dubtes -raonables- que els ingressos no assoleixin les previsions governamentals, alhora que les despeses (en especial, les prestacions per atur) poden augmentar per sobre també del que espera Montoro. És a dir, un dèficit públic que podria superar les previsions per al 2013 (d'un 4,5% per al total de les administracions públiques).

En definitiva, tot apunta que el deute de les administracions públiques espanyoles s'adreça, inexorablement, al 100% del PIB, un valor que mai havia tingut. El pitjor valor de la història moderna va ser el 1995, quan el deute va situar-se en un 75% del PIB. Hi ha evidències que valors per sobre del 90% afecten negativament el creixement i hipotequen la viabilitat futura dels comptes públics. De fet, un primer tast el tenim en les previsions d'increment d'interessos del deute que, només per la part de l'Estat, se situen en els 38.000 milions per al 2013, amb un molt intens creixement sobre el 2011.

Ha acabat passant l'inevitable: la crisi de deute privat, la que teníem al principi del col·lapse financer internacional, el 2008, s'ha convertit en una altra de deute públic. Ara tan important com el procés de desendeutament del sector privat serà evitar que el deute públic es continuï incrementant a aquest ritme. No serà gens fàcil.