FINANÇAMENT
XAVIER GRAU

El deute corporatiu fa disparar les alertes

Les pèrdues dels bonistes d’Abengoa o Popular posen en el punt de mira les emissions sobreremunerades d’empreses amb massa deute

El deute corporatiu fa disparar les alertes Zoom

Els bancs van tancar l’aixeta del crèdit, però malgrat això les empreses havien d’aconseguir finançament per tirar endavant. Els diners són la benzina del sistema productiu. I si els bancs no en donen s’han d’anar a buscar en altres llocs. Per exemple, en els estalvis dels particulars. Com? Amb emissions de deute corporatiu. Els bons han inundat el mercat. Les raons són clares. A més de la restricció del crèdit bancari hi ha hagut també la crisi del deute públic. L’aversió al risc dels inversors els va fer fugir del deute sobirà de molts estats. I ara, passat el sotrac, el deute públic dóna unes rendibilitats molt baixes -fins i tot en alguns casos negatives-, i el diner en fuig. Una confluència de factors que fa que vagi cap al deute corporatiu.

Però hi ha qui alerta sobre aquesta tendència. Ho explica l’economista i professor Fernando Trias de Bes: hi ha moltes emissions de bons amb un cupó del 5% o el 6%, i fons d’inversió que han posat molts diners dels petits estalviadors en deute corporatiu i tenen rendibilitats similars. Aquestes rendibilitats, diu, estan totalment fora del mercat quan el tipus d’interès oficial del Banc Central Europeu (BCE) està en el 0,05% i el bo espanyol a deu anys cotitza entre l’1,75% i el 2%. La diferència és massa elevada.

I els estalviadors ja han detectat les primeres alertes. La més clara ve de la mà d’Abengoa. A més de l’elevat deute que té la companyia, sobretot amb els bancs, hi ha un altre deute: els 4.400 milions d’euros en emissions de bons. El mercat ja ho està castigant, perquè aquest paper s’està venent a un preu entre el 16% i el 40% del seu valor nominal. I els bonistes de la companyia, que ja s’han començat a organitzar per defensar la seva inversió -fins i tot amb les primeres actuacions judicials- creuen que perdran entre el 60% i el 80% de la seva inversió.

A més, la crisi d’Abengoa i la seva conseqüència per als bonistes ja s’ha encomanat al mercat, que ha començat a castigar els bons de la constructora Isolux Corsán. Des que va començar la crisi d’Abengoa, els bons d’Isolux han anat perdent valor i cotitzen en mínims. La companyia té emissions per 850 milions i, tot i els seus plans per desendeutar-se venent actius, el mercat no se’n refia, i les agències de qualificació Fitch i S&P consideren el paper de la constructora com un valor “altament especulatiu” de risc elevat.

Un altre cas recent és el del Banc Popular. Una emissió de bons bescanviables per accions de 700 milions feta el 2009 va vèncer fa uns dies amb pèrdues de gairebé el 80% -el 40% si es descompten els cupons- per als inversors. El banc està fent ofertes per intentar compensar als clients.

No és fàcil saber quin és l’abast del problema, perquè d’emissions de deute corporatiu als mercats n’hi ha moltes, i no tot s’ha fet en les mateixes condicions. Els cupons amb retribució més alta s’oferien en el moment àlgid de la crisi, i les últimes emissions ja són de rendibilitats més moderades.

El diner barat a Europa amb les polítiques del Banc Central Europeu i la perspectiva d’una pujada de tipus als Estats Units, a més, han fet augmentar el volum d’emissions en euros des de l’altra banda de l’Atlàntic. Les empreses dels Estats Units han recaptat més de 54.000 milions d’euros als mercats de bons de l’eurozona en el que va d’any, segons el proveïdor de dades Dealogic. Això suposa un rècord anual i supera en un 40% tot el que s’ha recaptat durant el 2014. De fet, les emissions d’empreses dels Estats Units en euros ja suposen el 22% dels bons en euros el 2015, més que les que han fet les empreses franceses i italianes juntes.

No es poden posar totes les emissions en el mateix sac perquè hi ha de tot. Però és possible que els casos d’Abengoa o el Popular no siguin els últims. Trias de Bes ho té clar. “Se’n parla poc, però amb el volum de bons que s’ha assolit i els tipus que s’estan pagant s’ha fet una bombolla de deute corporatiu”. Segons Richard Barley, del Wall Street Journal, ara per ara no hi ha risc de col·lapse, però les perspectives no són gaire favorables.