No en sóc cap experta, i tampoc aficionada, però sé una cosa interessant sobre l’atletisme. Concretament, sobre la prova estrella d’aquesta disciplina esportiva: els 100 metros llisos. En els deu o onze segons que els atletes necessiten per recórrer aquests 100 metres (l’Usain Bolt té el rècord mundial en 9,58 segons) passen un munt de coses.
Primer de tot hi ha, òbviament, l’arrancada, el moment més espectacular de la cursa, quan després de sentir la pistola els vuit atletes surten com una fletxa. Imagino que és difícil reaccionar sense perdre ni un segon... Bé, en realitat els tècnics compten aquesta fase en mil·lèsimes de segon. Per exemple, 112 mil·lèsimes seria una bona marca, tot i que Carl Lewis va guanyar la prova als Jocs Olímpics de Seül amb una pobra sortida de 132 mil·lèsimes.
Després ve la fase de l’acceleració, que dura aproximadament fins al metre 40. Els atletes van augmentant la velocitat i la longitud de les passes fins a arribar a la velocitat màxima. Aquesta es pot situar entorn als 45 quilòmetres per hora. És veritat que la majoria dels professionals tenen cames hipermusculades, però no deixa de ser impressionant que una persona pugui superar el límit de velocitat per circular en cotxe a molts carrers del centre de la ciutat.
Finalment, hi ha una fase final de desacceleració, que en el cas dels professionals comença habitualment als 90 metres. En el cas de Carl Lewis aquesta fase era gairebé inexistent. Aquesta última fase no es dóna només en aquesta disciplina, sinó en molts altres esports i aspectes de la vida: veure la cinta al final del camí, a només uns passos, fa que s’activi un mecanisme mental que fa relaxar-te. Al Youtube està ple de vídeos amb epic fails d’esportistes aixecant els braços en senyal de victòria mentre el segon els avança abans de la fotofinish. Al món de l’empresa, amb els projectes, també s’activa aquest mecanisme mental i no hi ha res més perillós que perdre la concentració en el moment clau d’un projecte, les últimes hores o minuts abans de posar-li el llacet. Ho he vist moltes vegades. Deu ser que, al contrari de l’atletisme, a l’empresa mai et pots relaxar.
