JORDI SABATÉ

El risc dels baixos preus dels operadors virtuals

Els operadors mòbils virtuals, coneguts també per les sigles OMV, són companyies de telefonia que ofereixen els seus serveis sobre la xarxa d'un altre operador dels coneguts: Movistar, Vodafone, Orange i Yoigo. Aquests operadors, que són els propietaris de les antenes que hi ha als terrats de les nostres cases, cobren als OMV pel seu ús a un preu majorista, que fixa la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT). Després, els OMV ens ofereixen servei a nosaltres a una tarifa una mica més alta. ¿Com ho fan els OMV per obtenir benefici si han de competir amb els mateixos operadors que els lloguen les xarxes i que poden posar com a punt de partida preus i condicions molt més favorables per a l'usuari? Bé, és així en teoria, en un món ideal on no s'hagin d'amortitzar les infraestructures i el seu manteniment, que és la creu que carreguen els operadors de referència i de la qual es lliuren els OMV.

La CMT fixa un preu majorista pensant que els OMV puguin competir amb els seus llogadors, però sense abusar-ne. És a dir, que no pot ser un preu que permeti als OMV operar amb deslleialtat. Tot i així, la situació sembla que no acaba de satisfer els operadors de referència, que es queixen que els OMV els estan canibalitzant, se'ls estan menjant vius amb uns preus massa baixos i atractius per als consumidors de telefonia.

El resultat és que els operadors de referència, que ara s'enfronten al repte de construir les xarxes 4G des de zero, perden clients a raig mentre els OMV creixen... sobre les xarxes dels operadors als quals prenen la clientela. És una situació que pot dur a una tempesta perfecta: si l'operador de referència perd massa clients, deixarà d'invertir en infraestructures i aquestes empitjoraran. Això anirà en contra de la qualitat del servei que poden oferir els OMV -per molt barat que sigui, la gent no vol un servei cutre - i els farà perdre clients. És a dir, que si no es controla bé, la lliure competència pot dur a l'autocanibalisme.