OPINIÓ

¿De debò volem que ens intervinguin?

És trist haver d'admetre que el conseller de Territori, Lluís Recoder, tenia raó quan va dir a l'ARA que Espanya invertiria millor en infraestructures si fos intervinguda, ja que les partides pressupostàries es decidirien seguint criteris racionals i no polítics o electorals (com és el cas de l'AVE a Galícia, per exemple). Recoder no és l'únic que ho pensa. Veig que darrerament s'està estenent la idea que no passarà res si la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional acaben rescatant Espanya. Alguns argumenten (també amb raó) que Espanya ja està intervinguda i que, total, no es notarà la diferència si finalment aquesta intervenció es fa de manera explícita.

Però jo no sóc tan optimista. És cert que Espanya ja està intervinguda (¿com s'explica, si no, que el president espanyol no pari d'aprovar mesures a les quals sempre s'ha oposat?), però encara no tant com Itàlia, i ja no diguem Grècia. Aquí encara ens hem permès el luxe de debatre si s'ha d'instaurar el copagament (perdó, crec que se n'ha de dir tiquet moderador ), mentre que a Itàlia es va implantar d'un dia per l'altre i sense mitges tintes. Els italians han de pagar deu euros per ser visitats per un metge especialista de la sanitat pública i quinze euros si van a urgències i no necessiten ser hospitalitzats. I a Grècia s'ha tipificat com a delicte que els doctors prescriguin medicaments de marca en comptes de receptar-ne de genèrics. Res a veure amb el que tenim aquí.

I en clau catalana encara hi hauria una última derivada. Em temo que la intervenció d'Europa acabaria definitivament amb la possibilitat d'aconseguir el concert (perdó, crec que se n'ha de dir pacte fiscal ). De fet, m'atreveixo a dir que, si hi ha un rescat, hi ha més possibilitats que desapareguin els concerts basc i navarrès que no pas que aquest model s'ampliï a Catalunya.

Qui digui que ja estem intervinguts té raó, però tenim motius per desitjar que seguim sense que ho sembli.

Àlex Font Manté és coordinador de l'Emprenem