OPINIÓ
JOSEP OLIVER

El debat que ha trigat massa: qui paga què?

Aquests dies algunes notícies sobre suïcidis vinculats a desnonaments han impactat consciències. I les circumstàncies familiars i personals dels que n'han estat protagonistes hi afegeixen més inquietud i angoixa. Intentant ampliar el focus i anant més enllà d'aquestes dramàtiques situacions personals, crec que el que cal és debatre sobre en qui està recaient majoritàriament el cost de la crisi. Que exigeix ajustos severs és prou evident. Quan una societat com la nostra s'havia endeutat d'una manera tant excessiva just abans de la crisi, el 2008, llastimosament, les misses ja estaven dites.

El debat -que hem trigat massa a tenir- no era si havíem d'efectuar o no ajustos en els salaris, en el creixement dels costos, en l'augment de la productivitat o en les despeses del sector públic. El debat hauria d'haver estat com es distribuïen els inevitables costos d'un ajust que, com estem veient, ni de bon tros ha acabat. És a dir, qui pagava què.

Ens acostem a una campanya electoral històrica en què el que es dirimeix és el futur del país, i el futur també passa, a més de la radical redefinició de la relació amb Espanya, per l'adopció de mesures de sortida de la crisi que defineixin un futur social més just i solidari. I això vol dir que cal debatre propostes d'ajust fiscal tant en l'inevitable àmbit de la despesa com, en especial, en el dels ingressos. És cert que Catalunya té un dels IRPF amb el tipus marginal més elevat, només superat per alguns països nòrdics. És de justícia, social, s'entén, que així sigui, amb tot el que està passant. Però cal avançar en aquesta línia recuperant l'impost sobre successions, instaurant un impost específic per a grans fortunes i pressionant, des de Catalunya, per modificar la tributació de les rendes de capital i d'alguns refugis legals per rebaixar la tributació, com les sicav .

Avui, a casa nostra, hi ha un creixent sentiment independentista que ha explotat per la duresa de la crisi i per la injustícia del sistema de finançament. Però moltes llars no poden esperar que hi hagi un nou marc de relacions amb Espanya. Cal avançar cap a una sortida de la crisi que situï Catalunya com un país més just. La nació està integrada per persones. I quina nació construirem si deixem al voral els més dèbils? En tot cas, no la que jo voldria.


Josep Oliver i Alonso és catedràtic d'economia aplicada UAB.