ENTREVISTA
JOAN FAUS

David Friedman: "La gent viuria millor sense un estat. Hi hauria menys pobresa"

El nord-americà David Friedman atén l'ARA a Madrid, on està de visita convidat per la Fundación Rafael del Pino. Explica amb una mescla de cinisme i entusiasme el seu fervor per l'anarcocapitalisme, i sorprèn pel seu interès per la Catalunya medieval.

Què entenem per anarcocapitalisme ?

Una manera de veure-ho seria que cada persona pugui decidir la seva pròpia vida, com si visquéssim en illes diferents. Però en una societat complicada som interdependents i per sobreviure ens necessitem mútuament. Els conceptes de lliure comerç i propietat privada són la maquinària de la llibertat, entesa com l'equivalent d'una illa individual per cada persona. Per exemple, puc aconseguir aliments sense que un granger visqui pitjor, sinó oferint-li alguna cosa a canvi perquè vulgui oferir-me aquell menjar. Puc prendre decisions per mi mateix sense afectar altres persones. Pago pels costos que imposo i pels beneficis que proveeixo i així cada persona pot prendre les seves pròpies decisions i la societat queda coordinada i en funcionament. Hi ha arguments per creure que una societat imaginària en què el lliure mercat substituís el govern sí que funcionaria.

És a dir, és possible.

Hi ha circumstàncies en què la societat no es podria defensar a ella mateixa i es col·lapsaria. Però amb unes altres circumstàncies sí que podria funcionar i seria la millor alternativa possible. Una de les dificultats seria com proveir la defensa nacional d'un país sense govern i tot dependria de la fortalesa dels enemics.

I en què la beneficiaria?

El govern no estaria fent moltes de les coses indesitjables que fa. Seria legal conduir un taxi a Nova York sense haver de pagar gairebé un milió de dòlars per aconseguir la llicència, ser un perruquer sense haver de fer abans 300 hores de classe, els pares podrien portar els seus fills a l'escola que volguessin en lloc d'haver de pagar impostos per escoles a les quals no van, o una persona no seria detinguda per fumar marihuana. La societat podria decidir més per ella mateixa. Hi hauria més competència privada, per exemple, en la concessió de crèdits dels bancs, o en els experiments mèdics.

¿No es correria així un risc d'anarquia?

Tot depèn de què entenguem per anarquia. Per mi significa una societat ordenada sense govern. Per la gent normalment significa caos. Però en el meu cas hi ha grans parts de la meva vida que no estan organitzades pel govern i no són caòtiques. I, en canvi, parts que controla el govern i no estan en ordre. El perill més gran per a mi en aquest hipotètic sistema és que el govern es restablís. Per exemple, si imagines un món amb poques empreses que venen serveis per protegir els drets dels ciutadans, hi ha perill que vegin que els robatoris són rendibles.

¿No creu que l'estat garanteix el progrés?

Sense un estat la gent pobra té més possibilitats de deixar de ser pobra perquè els estats, almenys els que jo conec, fan moltes coses que dificulten sortir de la pobresa. Per exemple, els pobres no poden conduir taxis, tallar el cabell, obrir un restaurant. Molta gent pobra als EUA cuina per a les seves famílies i, per tant, podria tenir un restaurant. Algunes coses que fa el govern ajuden els pobres i d'altres no. Hi ha motius per pensar que, per l'acumulació de capital físic i humà i de coneixement tècnic, la gent viuria millor sense un estat perquè l'estat, en moltes formes, alenteix el procés.

Però calen diners.

Si vols tenir una perruqueria no necessites gaires diners. Pots tallar els cabells a l'habitació on vius o al carrer, com passa en països càlids com l'Índia.

I si no hi ha estat no es paguen impostos.

Esclar. Pagaries per les coses que obtindries. Una part del problema actual és que jo puc obtenir serveis pels quals no pago.

I els preus no pujarien?

El mercat es regula automàticament. Si diversos hospitals apugen preus hi ha l'opció que un altre els abaixi o se'n creï un de nou, però si el govern n'apuja els preus no tens alternativa. A més, ja no hauries de destinar fons per al cost d'una infraestructura si saps que no serà gaire utilitzada.

PERFIL

Friedman (1948) és doctor en física per la Universitat de Chicago i actualment és professor d'anàlisi econòmica a la Universitat de Santa Clara (EUA). És famós per ser fill del premi Nobel d'economia Milton Friedman i un dels teòrics més importants de l'anarcocapitalisme. Acaba de publicar a Espanya una versió actualitzada del seu llibre La maquinaria de la libertad (Editorial Innisfree), en què defensa la vigència de l'anarcocapitalisme. La seva teoria és que l'estat és un mal innecessari i tots els serveis, fins i tot la llei en ella mateixa, es poden proporcionar per mitjà de la cooperació voluntària en l'economia privada. Així, per exemple, creu que la recuperació econòmica als Estats Units "ha estat més lenta per l'augment del pes del govern necessari" i nega que la desregulació provoqués la crisi.