FET RELLEVANT

La culpa no és (només) dels mercats

Deixem-ho clar: allà fora hi ha gent que ens vol mal. Parlo dels especuladors, experts a atacar països o monedes dèbils i guanyar diners amb la seva debacle. Això és així. La pregunta és: què fem per evitar que se'n surtin? Cada cop que, des de l'inici d'aquesta crisi, s'han agreujat les tensions als mercats hem sentit el mateix argument: tot és culpa dels atacs dels especuladors. Però, si ho sabem, ¿per què els donem gasolina?

Imaginem un nen pijo que va amb roba de marca i la bitlletera plena dels diners de la setmanada passejant pel mig del Bronx. El que seria estrany és que aquest nen pijo torni a casa igual que n'ha sortit. Espanya és aquest nen pijo i els mercats són el Bronx.

No ens podem queixar dels mercats si tenim un sistema financer que necessita un rescat (és més: que fa anys que hauria necessitat una injecció de capital, no ho hem volgut admetre fins ara per pur orgull), si tenim la taxa d'atur més alta d'Europa (i que seguirà creixent) i si els successius inquilins de la Moncloa són incapaços de demostrar que tinguin un pla seriós i creïble. Només faltava que sortís Mariano Rajoy a vendre el rescat a la banca com una "victòria". Em pregunto què devia pensar Merkel. Mario Monti ha demostrat que és més llest i que coneix millor els mercats, i ha pres mesures que potser són anecdòtiques però que, justament pel seu caràcter simbòlic, també són efectives. Parlo de renunciar als Jocs Olímpics a Roma mentre a Espanya ningú es planteja que Madrid retiri la seva candidatura (per cert: ¿d'on sortiran els diners si Madrid guanya?).

Recentment, una persona em reconeixia que els especuladors són com els taurons: busquen una gota de sang i, quan la troben, s'acarnissen amb la víctima. "Però -em deia aquesta mateixa persona- els especuladors són transparents: tots sabem què volen. El que ens hem de preguntar és què fem nosaltres per evitar que se'n surtin". És exactament així: deixem de donar-los arguments.